Temps d'emocions diverses 3/4. Sant Jordi 2008

Cada Sant Jordi, des de fa potser 40 anys, sento una sensació especial pel fet de celebrar la festa del llibre.
Recordo vagament les circumstàncies que envolaren aquell Sant Jordi dels meus 14 o 15 anys, en què a la parròquia de Sant Sadurní vaig comprar el llibre L'esperit i la carn.

L'aventura que se'n va desprendre la vaig explicar en un escrit que incloïa a l'apartat "El que hem llegit" en la primera versió del meu Diccionari Filosòfic Personal i Flexible.

Enguany, un any més de vaques grasses lectòriques, m'he firat tot un lot de llibres que em fa feliç només de pensar en el plaer que en trauré i compto encara firar-me'n uns quants més dins de la capvuitada de la Diada.
Per més que sempre acabo prometent-me que ja no en compraré cap més i que aprofitaré la sort de tenir la biblioteca i el servei de biblioteques a 200 metres de casa... el vici pot més.
Vici i fetitxisme ... Com anomenar si no els tres llibres de Walter Lewino que em vaig sentir empès a comprar-me per Internet, i que han arribat de França, en només quatre dies, via compra electrònica a can Chapitre.com ?

Vaig encarregar
Fucking Fernand : novel·la picaresco-vodevil·lera situada en el context de l'ocupació de França l'any 1940.
"Fucking Fernand est un livre triste et drôle à la manière dels films de Charlot"
Une femme par jour: trenta contes curts "du Woody Allen façon parisienne" segons la contraportada. Tots genials, afegiria jo... Cada un fa venir ganes de llegir de seguida el següent.
Pardon, pardon mon père : llibre de memòries on l'autor ens explica "un demi-siècle à vau-l'eau, en un récit haletant , bidonnant et irrespectueux". Just el que a mi m'agrada descobrir...

Aquest llibre ja m'ha produit una emoció especial immediata. A la pàgina tres, hi ha la dedicatòria manuscrita del propi autor a Bernard Frank, de qui Juan Pedro Quiñonero va escriure, un post-obituari al seu blog, allà pel 6 de novembre del 2006, tres dies després de la mort de l'escriptor i crític.

La dedicatòria manuscrita de Lewino fa així :

Cher Bernard Frank
l'hommage est
en page 92
avec l'amitie (sense accent ;-)
PARDON,
PARDON MON PÈRE

de Walter Lewino

En realitat, la referència comença a la pàgina 91- Fa així:

"Roland Topor appochait d'assez près l'idée que je me fais
du génie, ce qui n'est pas difficile à définir, est-ce parce qu'il y a dans ses
dessins mme dans ses écrits un vagabondage imaginaire, un mépris pour ce qui
tient à la raison ou à la logique, des poussées inantiles vers l'impossible et
le dérisoire, une soumissions à des fantasmes qui lui tiennent lieu de culture,
en un mot le grand air de la liberté , le tout servi par un trait à la va-vite
et un style qui se moque des élégances, le contraire même d'un Bernard Frank,
pour lequel je n'irai pas jusqu'à prler de génie, mais dont le grand talent, les
bonheurs d'expression, l'art d'utiliser les mots en léger décalage - je parle de
ses livres, ses chroniques qui sentent parfois le poussif m'inspirant de moins
en moins- m'enchantent et aident à pardonner le manque d'imagination et les
références lttéraires qui se bousculent cmme dans un Lagarde et Michard en
folie, oui, comment peut-on aimer également un Topor et un Frank aussi
différents, aussi éloignés , l'un issu des ghettos polono-littuaniens et l'autre
des ghettos dde Neuilly ... (...)"

És gairebé de pel·lícula que aquest llibre que va pertànyer a Bernard Frank, be fos comprat o bé li hagués estat regalat per en Walter, hagi anat a parar, per aquestes casualitats de la vida , a les meves mans i als meus ulls, que el cuidaran ara com ningú més el podria cuidar i llegir...
Tan poca cosa i tanmaeix un esdeveniment que ha estat capaç d'humitejar-me els ulls i no m'he pogut estar d'escriure tant al Walter con al Juan Pedro ... per fer-los partíceps de la meva emoció.
Sí, ja sé que pensareu que ... ;-)
Però no em fa cap vergonya reconèixer que tinc un costat una mica bleda ...
["Everybody 's a little bleda" (SGR) ] ... allò que alguns, més pomposament i ridícula anomenen "romanticisme"...

Part de l'obra de Walter Lewino. Photo SGR