7.8.09

Grafits, amb missatge o sense

Quan hom té temps per badar, acostuma a descobrir un munt de detalls que li passen desapercebuts en la frenesia del dia a dia.

Darrerament m’he tornat a fixar en alguns dels grafits que embruten les parets de Vilanova i m’interpel·len sovint, algun, cada dia des de fa més d’un any…

Per això, ara que em vaga, fins i tot m’he entretingut a fotografiar-ne uns quants exemples. Curiosament són grafits amb missatge, perpetrats per alguns exemplars de porcus grafiticus, subespècie del porcus porcus, mamífer vertebrat, sense perill d'extinció.

Fotos SGR juliol 2009. VNG


Després de veure què passa arreu del món i des de quan passa… cal pensar que aquesta tendència a embrutar les parets forma part del genoma humà, i que empastifar és –probablement- una necessitat fisiològica semblant al fet respirar o haver d’evacuar els líquids i els aliments ingerits.

Ho avala el fet que a tots els continents hi ha mostres de grafits d’èpoques prehistòriques que nosaltres en diem pintures i que hem elevat a la categoria d’art. Però el fet és que es van descobrir recentement a Sudàfrica unes pintures rupestres que il·lustraven una cerimònia ancestral en la qual s’atorgava el dret de rupestrar només als millors pintors de la tribu, i com es punien les marranades fetes pels jovenets preadoelscents i adolescents que sentien a la sang la necessitat d’embrutar les parets de les coves.

Bé, aquesta és almenys la interpretació que fa l’etnòloga i etòloga Joan Paintless d’una escena on tot un grup d’arquers llença fletxes al cul d’uns “joves” que embruten unes parets amb “signes i ninots” al costat d’unes pintures policromes de cavalls, bisons, elefants i girafes.

“La gran diferència entre ser un artista, porcus pictoricus, o ser un malparit porcus grafiticus només a veure amb el lloc i el suport on el porcus “s’expressa” –dit en terminologia conservadora- o “ataca i perjudica” dit en terminologia de progrés.”

Aixó és el que va afitmar contundentment en el seu dia l’etnòloga i etòloga canadenca.


Aquest testimoni, únic al món, és el que el ha permès als italians declarar la guerra a l’enemic: Vegeu aquest video recent Guerra a l'enemic (BBC Cultura i societat)


I tanmateix (alg)una solució existeix, o així cal creure-ho, i batallar-hi per trobar-la i aplicar-la. Com més aviat millor, potser.

Cal educar els petits, des de l’escola Primària, amb el principi que els guixots només es poden fer a les llibretes, inculcant-los ja des dels primers anys de vida la idea que aquelles marranadetes, tal qual o llegureament retocades- poden acabar sent pintures de museu, ben valorades i admirades.

Després, sabent que la passió per embrutar -digueu-ne si voleu expressar-se rupèstricament,- és gairebé irrefrenable, cal que cada Ajuntament prevegui un espai ad hoc el el seu terme municipal, un Mur de les Expressions psicoartístiques i linguosociosexuals, de manera que es puguin preservar totes les parets de tots els municipis i totes les portes dels lavabos del món, tot permetent que tothom pugui projectar els seus fantasmes i necessitats artístiques o pseudoartístiques en l’espai del Mur que tindrà reservat del del moment de nèixer i quedat censat.

Se sap que la pandèmia és gairebé universal i per això, l’OMS ha donat ordres de dedicar fons, un 0,7/1000 el PIB a la recerca del “cromosoma grafitós” , responsable de la malaltia, i ja detectat, per tal que abans del 2020 es pugui aillar, tractar adequadament i en els casos més greus, “extirpar”.


_________________



Enllaços


Grafitis Graffitis Graffiti cerca a Google (Resultados de 81 a 90 en aproximadamente 272,000 de Grafitis Graffitis Graffiti)


Graffiti: Rinpa Eshidan, maestro japonés del graffiti. Video del mejor grafitero.


QUIMFOR. Graffitis Limpieza y Protección Antigraffitis


Graffiti: Arte o disidència

5 comentaris:

Marta ha dit...

Molt bo el comentari és àcid i corrosiu però divertidíssim.

Sani Girona Roig ha dit...

Hola marta,
M'agrada que t'agradi ;-)
Àcid? Tant de bo ho fos!

M'ha quedat escriure- serà per una altra ocasió proposar que es fixi un dia a l'any que tingui per objectiu netejar les parets del poble o la ciutat.

Diada festiva amb arrossada popular o botifarrada o carxofada o sardinada ...
El que caldria fóra que els més petits agafessin raspalls i galledes i veiessin el pa que s'hi dóna netejant merdes de parets i portes.
Em temo que ens cal una diada promentalitzadora i prodissuasiva, educativa i civilitzadora...

Júlia ha dit...

Sani, a l'escola ja els eduquem perquè no pintin, no embrutin, no fumin i no facin el 'botellón', i ja fa anys que ho fem. Ara bé, després ve l'adolescència i la cosa va com va. A l'escola els fem esborrar el que guixen a les parets, però després els poders públics no castiguen els infractors ni els controlen i a més d'educació fa falta coacció, és trist però és així.

F.Puigcarbó ha dit...

estàs fi Sani, molt bo el comentari. Aixó dels grafittis és com una xacra, però a vegades n'hi ha de imaginatius. A la ronda Zamenhoff n'hi va haver un molts anys que deia, "el mundo está loco y no para de dar vueltas, que paren que me apeo."

Sani Girona Roig ha dit...

Estimada Júla, Estimat Francesc,

Júlia tens tota la raó. També a mi m'havia enguniat sempre sentir allò de "això t'ensenyen a l'escola?".
I es´que a l'escola no ensenyen mai res dolent, al contrari.
O la dolenteria ja es prota o es desenvolupa amb el contacte amb la selva urbana.

Vlia comentar allò qu deieu els dos sobre el tema del tabac i els fumadors i els impostos i la hipocresia dels governs que necessiten tenir-nosn agafats pels collons sempre i en tot moment.

Arabé, el tema és justament acceptar -a contracor- que les comunitats humanes només funcionen a cop de pal: multa o presó...
Les bones paraules, necessàries, són clarament insuficients per pujar la casa dreta...

Després hi ha el tema del gens mediterranis... que són mala pça al teler.
Recodo que fa una quinzena d'anys, a Holanda, jo era l'únic que anava a més de 120 km/h amb el nostre R12 per l'autopista. Tots els holandesos, absolutament tots respectaven el límit fixat pel Saura de torn ;-)... Només jo m'atrevia a anar a una velocitat variable que anava dels 125 als 135...
Ningú no em va pitar! Pero la meva Paqui em va fer veure que alguna cosa no anava bé en aquell comportament. I era justament un cas típic dels arguments de mal pagador que fem servir per saltar.-nos les normes...."Bé, que 120 ue 130... no hi ha pas gaire diferència, oi?, Quin mal hi ha?
L'unic mal és no respectar la norma.
A Dinamarca, creuar un pas amb el semàfor vermell, passin o no passin cotxes, era motiu d'una multa de 500 euros fa uns 7 anys. No sé si ja ho han apujat. Allà, en un carrer desert, la gent esperava que el semàfor es posés verd per creuar.

A Calif`ronia, arrencar un cactus és penat amb 2500 euros i a més hi pena de presó!

B´we, la llista de normes i càstigs que regulen la vida a la selva civilitzada és infinita i tanmateix molt deficient!
Cal inventar cada dia noves mesures creatives per impedir que la rauxa faci la vida impossible al seny. I no donen coll ;-)