Facultat oratòria

En el seu llibre de relats El informe de Brodie, Jorge Luis Borges comença El evangelio según Marcos escrivint:

“El hecho sucedió en la estancia La Colorada,en el partido de Junín, en los últimos días del mes de marzo de 1928. Su protagonista fue un estudiante de medicina, Baltasar Espinosa. Podemos definirlo por ahora como uno de tantos muchachos porteños, sin otros rasgos dignos de nota que esa facultat oratoria que le había hecho merecer más de un premio…”

Això de la facultat oratòria d’aquell noi argentí em va fer venir al cap la conversa que tres setmanes abans havia tingut amb en Toni A* a la sala de visites de l’hospital Sant Camil.
Recordo bé l´origen de la conversa: la dificultat que tenen els alumnes per escriure però encara més per expressar-se oralment. I saltant d’una cosa a l’ altra va aparèixer el tema que a Itàlia, (ho sabia ara que ell s´havia posat a estudiar italià) els alumnes feien un examen oral per cada examen escrit i que aquell fet tant aparentment senzill explicava després de donar-hi voltes i més voltes la immensa capacitat verborreica i retòrica dels italians i estirant-ho una mica més i sense por d’ exagerar massa la dels argentins i uruguaians, que justament tenen origen italià.
Recentement encra m'ha dit en Toni que té més arguments que proven aquella teoria seva.
Tan bon punts en les aporti les afegirem aquí.

Li vaig anar donant voltes a la conclusió lògica a la que havíem arribat: que s’ imposava tornar a l’antic mètode de fer recitar les lliçons de memòria i de fer explicar oralment, i de manera sistemàtica, tot el que es va ensenyant als alumnes.
El cost d´aquesta petita revolució seria equivalent a la “xocolata del lloro” del pressupost educatiu, mentre que les conseqüències, -tot beneficis-, ens acostarien mica en mica a l’ expressivitat extraordinària i mestratge retòric d’italians i argentins.
No puc imaginar cap “però” ni cap argument contrari que pugui anorrear aquesta idea: prioritat total a l’expressió oral, que hem de convertir com més aviat millor en objectiu prioritari, al mateix nivell que l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. Tan bàsic i simple com difícil d’aplicar.

Ens estudiarem amb cura la nova LEC i veurem si hi ha alguns aspectes que impulsin professors i alumnes a anar pel bon camí.