17.7.09

Descobrint Baltasar Porcel a la revista El Temps

Al setmanari El Temps Nº 1308, del 7 de juliol de 2009 descobreixo una part del que calia saber de Baltasar Porcel.

Per una banda, un extens article signat per Lluís Bonada, amb els grans trets del personatge i per altre, un recull de delcaraions del l'autor al stmanari des de l'any 2000.



"Jo he transformat la meva vida en literatura. Disfruto més escrivint que gairebé vivint. Això no ho havia dit mai. I mireu, m'alegro que hàgiu vist això. I si sabéssiu el que he corregit us en farieu creus. I sabeu qè he corregit [de le novel·la Olimpia a mitjanit] (...)
vaig treballar les paginades de cap a cap tres vegades"

El Temps. Nº 1308. 7.07.2009. Cultura. pg. 76-82


M'omple de satisfacció haver descober aquest raferent que em servirà per composar la meva imatge del personatge i de la seva obra.

7 comentaris:

Júlia ha dit...

Bé, crec que la parrafada queda molt bé però no crec que el senyor Porcel gaudís més escrivint que no pas vivint, la veritat.

Un personatge complex i polièdric, no sé si algú, més enllà de la família, el va arribar a conèixer una mica.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

un molt bon literari, felicitats

una abraçada des de Reus

arsvirtualis ha dit...

La sensació que he tingut sempre que he assistit a algunes de les seves vetllades literàries és la d'una persona que més que viure amb els seus coetanis els observava.

Sani Girona Roig ha dit...

Júlia, no siguis dura... suposo que és un dir del Baltasar. Justament si hi ha algú a qui li associaven l'escriptutra amb la vida de "bon vivant" era ell. El que passa és que ser un professional de l'escriptura aporta i-imagino- la seva dosi de "vida paral·lela" a la vida diària, i una certa etereïtat que no es barreja amb les misèries de la vida quotidiana... com a condició necessària per a poder viure la creació literària amb la concentració que exigeix...

A mi no em desagrada el que diu, i no m'ho prenc pas al peu de la lletra, ...I pel que dius, oloro que no et queia bé bé del tot...
Ja ens / m'ho expliacràs, que em farà il·lusió saber quina relació hi tenies ;-)

Sempre encantat de llegir-te.

Sani

Sani Girona Roig ha dit...

Salutacions Telamamaria!

Arts, perquè no alalrgues una mica la teva reflexió?
D'on treus exactament aquesta impressió d'un Porcel "Observador"? Pots aportar algun detall que ho justifiqui?
Gràcies per la visita!

Sani

Júlia ha dit...

Ni em queia bé ni malament, Sani, el trobava un home molt atractiu, la veritat, una mica inquietant i el fet és que tenia poques simpaties, en part potser per enveja però també perquè no s'havia portat massa bé amb molta gent. Hi ha molts Porcels, em sembla. No el vaig conèixer personalment, així que m'haig de guiar pel que llegeixo i escolto. Literàriament trobo que té una boníssima prosa en ocasions però també alts i baixos -com tothom, potser- i que els arguments de vegades resulten poc estructurats.

arsvirtualis ha dit...

El darrer cop que el vaig sentir llegir de la seva obra va ser quan hi va estar a Colònia, a la Casa de la Literatura i per motius de la Fira del Llibre de Frankfurt. Sentint-lo és quan em va venir aquesta reflexió que d'una forma intuitiva ja l'havia tingut altres cops. Després vaig estar un moment parlant amb ell i aquesta sensació es va reafirmar, també observant-lo mentre parlava amb altres assistents a l'acte.

No és fàcil explcar-ho perquè és més una sensació personal. Podria dir que parlant amb ell era "com si no escoltessi el que deies"; era més aquella impressió de què ell estava observant i elaborant allò que tu deies però d'una manera distant, com si no fos ell l'altra part activa de la conversa. I tanmateix sabies que t'escoltava.

No puc dir que fossi una persona càlida al contacte com ara un Jaume Cabré o un Miquel de Palol o d'altres que he tingut l'oportunitat de sentir-los llegir. Sí respectuosa per educació.

Ara sí que no sé si ho he "embolicat" més o ho he deixat un xic més clar... Salutacions des de Colònia.