"Ahí ven o maio" 2009

Dedicat a Emilio Castro

L’amic Emilio, convidant-me a anar a fer uns tallers de TICE aplicats al FLE a Santiago de Compostela allà a principis de desembre del 2008, va desencadenar un petit tsunami amb uns efectes col·laterals positius que encara duren ara.

El desembre es va iniciar allò que al febrer va acabar sent un gran descobriment. Em va parlar del poeta i cantautor gallec Luis Emilio Batallán que havia musicat el poema Ahí ven o maio.

Vam trobar a INternet un videoclip a Youtube on es veuen velles imatges entranyables de les festes del Maios de 1931 i 1934, i després d’altres de molt més recents on es mostra com es munten al carrer aquells ninots cònics, enflorats i enfruitats, envoltats pels noiets amb bastons a les mans que fan servir per a realitzar els balls i marcar el ritme, tota una litùrgia pagana que es remunten lluny en el temps.

Em va explicar en David Garcimartín que Os Maios són unes escultures florals que tenen el seu origen en les festes celtes en honor a la primavera comuns a diveros pobles celtes, especialment a les festes irlandeses que se celebren també el primer de maig.

Ala web Galicia espallada hi vam trobar un treball força interessant on s’explica molt bé tot això:

"El Ciclo Anual Festivo en el Mundo Celta. Por Santiago Bernárdez Martínez. Estudiante del curso de "Especialización en Estudios Célticos" 2002-2003 de la Universidad Internacional Menéndez Pelayo. Para el Profesor D. Fernando Alonso Romero (Módulo de Etnología Celta)."

Allà s’hi pot llegir que dins de les festes que puntuen l’any celta, hi ha la festa del primer de maig o festa de Beltane, o Beltane, o Bealtaine (en gaèlic irlandés), Bealtuin (en gaèlic escocès), Calan Mai (en galés, semblant ja al terme gallec de Calendas Maias...

“ El primero de mayo.

Este día de fiesta era llamado Beltaine, probablemente en dedicación al dios Belenos aunque hay quien le atribuye el protagonismo de esta festividad a Cernunnos. Mientras sabemos que "tene" claramente significa "el fuego", no está tan claro si "Bel" es referido a Belenos, un dios pastoril de las Galia, o es "bel", que vendría siendo "brillante" en proto-celta. Aunque el legendario poeta galés Taliesin habría dicho que: "Beltain es una fiesta consagrada al dios Belenos, "Aquel Brillante".

De aquellos fuegos sagrados eran reencendidos todos los fuegos de los hogares, así se conseguían bendiciones de la misma forma que en Samhain. La gente y los ganados saltaban entre las hogueras en un ritual simbólico de purificación y protección. Era entonces que se podía ver un futuro inmediato de vida más fácil y fructífera por lo que la celebración tendría un carácter más lúdico que las dos anteriores. El Beltaine marcaba el principio del verano celta y su significado era más bien el opuesto a Samhain.

Lo más común serían los "Maios figurativos", estos por lo General serían grandes figuras de ornamento vegetal y forma cónica alrededor de las cuales se cantan coplas críticas y/o de homenaje a la reina o el rey del mayo.”

Tot això per anar a parar al començament: l’ Emilio em resumia tot el poema de L.E. Batallán en una estrofa d’aquelles que, una vegada escoltada, ja no s’oblida mai més:

Pra min non hai maio / Pra min sempre é inverno

Poema de Manuel Curros Enríquez (1880) Aires da miña terra.
Música e interpretación: Luis Emilio Batallán.
Álbum: Ahí ven o maio (1975)

Ahí ven o maio
de frores cuberto….
puxéronse á porta
cantándome os nenos;
i os puchos furados
pra min estendendo,
pedíronme crocas
dos meus castiñeiros.

Pasai, rapaciños,
calados e quedos;
que o qué polo de hoxe
que darvos non teño.
eu són vos o probe
do pobo gallego:
pra min non hai maio,
pra min sempre é inverno!

Cando eu me atopare
de donos liberto
i o pan non me quiten
trabucos e préstemos,
e como os do abade
frorezan meus éidos,
chegado habrá estonces
o maio que eu quero.

Queredes castañas
dos meus castiñeiros?
cantádeme un maio
sin bruxas nin demos:
un maio sin segas,
usuras nin preitos.
sin quintas, nin portas,
nin foros, nin cregos.

Aquell passatge concret ens recorda un dels temes del Halloween anglosaxó: els nins passant per les cases -com aquí per caramelles- demanant alguna almoina: dolços o monedes, el famós “trick or treat”. I és en aquest context que apareix la meravellosa estrofa on diu:

Passeu, passeu, però sapigueu que no us puc oferir res…

Sóc el pobre més pobre de tot el poble gallec…

Per a mi no n’hi ha de maig

Per a mi sempre fa hivern

Sé segur que en el meu cap ho vaig associar a aquells contes de pobres que de petit m'explicava la meva iaia, el conte d'en Peret de rescallengües, aquella família tan pobra tan pobra que no tenia gairebé res per subsistir. Només un pernilet per Nadal. I quan el pobre que venia a demanar almoina va sentir aquelles paraules li va dir a en Peret que ell bé que se'n deia de Nadal, i que per tant, ja li podia donar el pernilet ! L'humor florint sobre coixins de pobresa, d'ignorància i d'ingenuitat, per acabar amb rebrots d'astúcia, coratge i sang...

De la cançó d'en Batallán jo vaig voler treure'n una idea de força consistent a imaginar el vers contrari: Per a nosaltres, habitants del primer món, de fet el que no tenim és hivern, per a nosaltres tot és maig…totes ens ponen ... i aquesta idea no deixa de ser l’equivalent salvatià dels versos antològics “primavera d’hivern, primavera d’estiu, i tot és primavera...” només que molt menys poètic, i molt més dramàtic.

Bé això sembla que ha estat així fins l’arribada d’aquesta crisi que ho trasbalsa tot i que pot seguir transformant completament, i de manera irreversible, el tipus de vida arauxada que hem anat seguit fins ara, conreant la irracionalitat, durant els darrers 15 o 20 anys.

Tanmateix, el més important és el que tot això m'ha comportat a nivell personal: tu, Emilio, i Gabriela; Gabriela i tu. La feina ben feta als tallers; el contacte amb col·legues més joves; Santiago i el museu Pedagóxico de Galicia; el barri de la Catedral; la biblioteca de la Universitat i la copa al Parador; Ferrol i les drassanes d’Astano; la nostra amistat i les circumstàncies que em van permetre d’estrendre-la a la de la dama de Sar, LVH, ànima bessona i amb qui tinc la sensació d'entrendre'm perfectament, tot plegat fou ja un "Maio" en ple hivern, i una gran joia poder gaudir-ne tan intensament.

És tot aquest conjunt de records i de vivències que ha trenat tot un immens ram de flors que jo volia penjar sobre el nostre “Maio” particular, justament avui dia 1 de Maig del 2009, per tal que el nostre sigui el tòtem pagà més bonic de tots, un déu vestit de flors i de fruits d’amistat sincera i perdurable.

_____________________

Enllaços

Imatges de la festa Os Maios celebrats a Poio i a Combarro l’any 2006.

Beltaine en français Mythologie celtique

Beltane in English Celt Mythology