23.12.08

23 de desembre: el dia després

Durant l'any hi ha moltes dates especials, punts de referència que serveixen tant de fita com de punt de sortida, de començament o de recomençament, perquè és ben sabut que l'home ensopega moltes vegades amb la mateixa pedra i cal que ens tornem a aixecar una vegada i una altra.
Una d'aquests dates especials és el 23 de desembre. Quan els bitllets de loteria i participacions diverses, metàfores de somnis ens les que hem posat tantes il·lusions ja només són paperots per estripar i llençar a la bossa de reciclatge, o per cremar.
És el dia de llegir o rellegir el conte de la lletera i dir-nos amb ella: Adéu bous i esquelles, adéu a la granja que havia d'anar-se fent immensa a cops de pollets, ànecs i truges. Adéu a la cadira sota la palmera d'una platja del Carib. Adéu al viatge a Nova York. Adéu a la idea de poder fer botifarra a la hipoteca. Adéu al cotxe nou o a tantes i tantes cosetes que sempre falten o que ja toca canviar. Adéu a tot el fum inventat i guardat al bagul de les il·lusions.
És hora de tornar a tocar de peus a terra i trobar un altre conte igual de bonic o, com a mínim, igual d'intel·ligent. Un referent de sabiduria popular que ens faci de coixí ara que caiem des dels núvols de somni innocent, ingenu, humà...

Per sort, n'hem acumulat tot un tou, de sabiduria terapèutica, dites, contes i faules tots molt fàcils d'entendre. No tots fàcils d' aplicar.
La Júlia escrivia fa poc que "la millor loteria és el treball i l'economia". Dòmino!
Una dita una mica més sofisticada pretén que la felicitat consisteix a "Tenir una feina per fer, tenir ganes de fer-la, i tenir salut per fer-la". Dificilíssim !
L'amo d'un restaurant que hi ha prop de casa, va penjar ja fa temps a una paret, prop d'allà on surten els plats de la cuina, un pensament profund de permanent actualitat, -de fet, una adaptació casolana de la definició de democràcia - que fa així:
"La felicitat no consiteix a fer el que vols, sinó a estimar allò que fas".
No sé si això ja ho havien dit els xinesos o els grecs fa uns quants milers d'anys. El cert és que a les acaballes del 2008, segueix sent veritat que no hi ha res com viure contents amb allò que tenim, i amb mirar amb bons ulls aquella imatge que cada dia ens retorna el mirall. No cal que ens excitem veient-nos! N'hi ha prou amb dir "Ves fent, noi/noia. Endavant! N'hi ha prou amb donar-hi el vist-i-plau...

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Amable Sani, gràcies per les teves paraules sempre encoratjadores! No sé fer això de la veu perquè no sé on és el micro del meu mac!
Si pogués et recitaria un poema per donar-te tota l'energia perquè passis unes bones festes i que l'any 2009 hi hagi salut, joia, llibres i escriptura.
Gràcies pel link del Magazine Littéraire!
Una abraçada
Biel Mesquida

Sani Girona Roig ha dit...

Cher Biel,
La teva resposta ja és un poema.
Gràcies de veritat.

Si tens un Mac suposo que només et cal trobar la tecla que cal prémer ;-)... La resta es fa sol ! Però potser el cal obrir un programa que enregistri el so!

Si utilitzes Firefox o I. Explorer prova de descarregar-te i instal·lar el programet Freecorder
http://freecorder.com
O bé de donar-te d'alta al servei Yackpack http://yackpack.com

...ambdós gratuits! Veuràs que se t'obre tot un món d'àudio digital, força útil, que a tu també t'interessarà, segur!

No perds res provant-ho! Prova-ho.

Montse ha dit...

Hola Sani, com va el sis darrera el cinc? a l'octubre t'atraparé, que jo sóc del 53!!!!
;)
petonets i que tinguis un BON NADAL.

Sani Girona Roig ha dit...

Gràcies Montse!
Ja veig que no m'atraparàs per aquest costat.
Per tants d'altres, gairebé tots, sempre vas pel davant!

L'enveja és meva ;-)