Resiliència. Cyrulnik i Pennac.
A la secció Décriptages–Portrait, Le Monde del dijous 18 de setembre , pàgina 15, - equivalent de la contraportada de
Allà m’assabento que Cyrulnik és l’ambaixador mundial de la resiliència, o facultat de saber enfrontar-nos a les adversitats i sortir-ne més forts que abans d’haver-la patit. Se li associa la imatge de “rebotar amb més força” que la força d’arribada incial, que és una imatge força entenedora.
L’article aporta la referència de dos llibres que no em penso deixar perdre
Un merveilleux malheur (1999) i
Autobiographie d’un épouvantail (2008) ambdós publicats per l’editorial Odile Jacob.
En aquest darrer llibre, als 71 anys, Cyrulnik explica alguns detalls de la seva vida que permeten d’entendre que ell, -com no podia ser d’una altra manera- és un gran resilient de l’adversitat de la segona guerra mondial: deportació de la seva mare, d’origen polonès el 1942 i del seu pare, d’origen rusm el 1943. Encara nen, fou arrestat per
Dues dades curioses, interessants i ben il·lustratives: ens diu que a 6 anys ja s’havia adonat perfectament que la gent era boja, que aquella bogeria era perillosa i que, per sobreviure, calia entendre els altres.
Per això, no és d’ estranyar que als 11 anys ja tingués clar que, de gran, volia ser psiquiatre….
Com a ressò i complement d’aquest article vaig trobar també l’entrevista amb Daniel Pennac, professor i escriptor francès , i un altre gran personalitat resilient, que una setmana abans publicava El Periódico:
(...)
--¿Un mal ambient?
--No. Fill de la burgesia, amb tres germans batxillers, sense casos d'alcoholisme, alimentació sana, sobretaules alegres i cultes. No hi havia cap fonament històric ni raó sociològica per ser una nul.litat. Simplement, ho era.
--Desassossegant.
--Recordo sentir vergonya i fúria. Anava a l'escola aterrit per la reacció dels professors al comprovar que no havia fet els deures i tornava avergonyit per decebre els meus pares. I la vergonya i la por es metamorfosen aviat en còlera. Tot fracàs escolar origina comportaments de compensació que porten els nois a convertir-se en passotes i violents. I a mentir. Jo, si no feia els deures perquè no entenia l'enunciat, mentia.
(...)
Pennac demostra, amb la seva trajectòria vital , com cal que el sistema escolar i la societat s’enfrontin al pseudodeterminisme del fracàs escolar.
Se m’acut que en èpoques de crisi, l’educació en resiliència fóra una bona opció per incloure en els currícula de l’educació primària i de l’educació secundària obligatòria.Difícil però no impossible.
***********
Enllaços
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada