Final de vacances. Balanços grans i petits
Torna el primer de setembre, que és per a molta gent com el primer de gener, un punt de trobada amb les il·lusions renovades de canviar de vida, tornar a la feina, portar els fills a l’escola o veure els adolescents engegar un nou curs.
El “jetlag” de tornada a la normalitat pot durar quize dies o tres setmanes, com a mínim el seus efectes psicològics, però la pressió és tan forta, que més val acostumar-s’hi ràpidament per no partir-ne massa les conseqüències.
Per als adults, estan pronosticant que la tornada serà dura a nivell de feina. Ens instal·larem en el context de la crisi per mirar de sobreviure-la de la millor manera possible.
He estat postposant l’escriptura per dedicar-me al màxim a d’altres activitats. I ara que ha arribat l’hora de tornar a treballar seriosament, em venien ganes de fer un petit balanç. Volia ser original llistant el petit munt de coses de les que havia disfrutat durant les vacance d'enguany, però vaig llegir que en JP. Quiñonero ja fa dies que havia fet el seu i també en el balanç d’estiu ens havia passat davant.
Bé, en el meu cas puc dir que ha estat un estiu ple de novetats i d’experiències profitoses.
Enguany, el viatge al Carib em va permetre d’ experimentar amb un petit catamarà i perdre la por a dominar la vela. De fet sempre he temut no pas el navegar amb planxa de surf o amb catamarà de la platja cap al mar, sinó de no ser capaç de tornar a platja! Aquest cop n’he après una mica i la por ja està vençuda. Vint anys a Vilanova i me n’he d’anar a l’altre costat del llac a viure una experiència com aquesta! Hi ha coses que van així!
La via verda d’Olot cap a Girona només la vam encetar: Olot–Les Preses: que ningú no se’n foti que sempre s’ha de comneçar d’alguna manera o altra. N’hi va haver prou amb els 12 o 13 quilòmtres d’anar i tornar per il·lusionar-me amb fer més vies verdes, i no tan verdes, sempre que sigui cami tot pla. Fer de la bicicleta el cavall de Rousseau. Rousseau escriví que només hi havia una cosa més agradable que caminar, i era segons ell anar a cavall. Bé, potser sí, pels que no tenim cavall, la bicicleta fa el fet i, efectivament ens permet gaudir de la natura de manera extraordinària.
Una altra descoberta van ser les cales i platges de l’Ametlla de mar fins a Calafat pel camí de ronda. Guardo dels del 2003 un llibret de
Com que sóc de bon conformar, m’emociono amb tot i amb ben poca cosa, i així disfruto de miques de felicitat molt sovint.
Un dels pelegrinatges que ja hem convertit en ritual és dedicar el darrer cap de setmana d’agost o el primer de setembre a anar a Port de
He carregat el disc dur amb images, emocions i projectes de treball com per afrontar amb força els embats negatius que es puguin presentar al setembre i la tardor. Som-hi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada