Tertúlia: tema "la mort" ...

Tertúlia: tema la mort ... M'hi jugo el que volgueu que acabareu parlant de l'aigua del Segre... Aviam si m'equivocaré! No hi aneu armats ... eh?

Em sembla bé, qualsevol tema pot ser interessant si hi posem el que cal posar-hi. Jo no hi podré ser però m'hauria agradat poder-hi ser i la veritat és que com a viu i afferrat a la vida que sóc.

Ahir al vespre, al C33, en Vicenç Ferrer , el sant varó que ha dedicat mitja o tota la seva vida a ajudar a viure millor la gent de l'India, assegurava que no mor ningú : estèm aquí o allà, però no no morim ...

I darrerament he sentit moltes vegades, dita de diferents maneres, la idea que la manera de dir-ho és la cosa mateixa...
la mateixa cosa dita des d'una perpectiva negativa i en versió negativa ES TRANSFORMA en cosa negativa. I el revés també és veritat. I a més, "dir les coses ben dites" aporta felicitat al món ... Hi ha molt de camp per córrer...

L'altre dia també vaig veure un tros d'un programa sobre cinema a la 2, sobre el guionista Azcona... i tots coïncidien en que no se n'havia anat del tot, que era allà amb ells i que seguira sent allà amb ells ... [No ho van dir però anava així: MENTRE ELLS el recordessin i en parlessin... és a sdir mentre fos viu en el record i en el cor d'uns quantes persones.
Només per apostar per aquesta immortalitat entre els amics ja paga la pena tenir bons amics ... :-)

Azcona, sense ser gaire original en això, va dir -bé, van dir que ell havia dit- que el que el preocupava era la malaltia, no la mort ... és a dir, com a tots, ens fa por la decadència física viscuda conscientment. La resta ... és alliberament i llei de vidaimort.

No tinc massa coses a dir aquí ... només que el tema és del que sempre deixo per demà, si puc, atès que tindré tota l'eternitat per pensar-hi... M'interessa únicament el temps que em queda ... i veig que no puc perdre gaire minuts si vull fer tot el que m'agradaria fer ...
Francament... espero i desitjo que a mi la mort m'agafi actuant, com a Molière: fent classe, bevent café o cava amb amics, o escrivint un post o un missatge com aquest als amics ... Tant de bo ... vingui en format fulminant !

Tinc un col·lega que em va dir que ha ho té tot pensat: ha d'anar a una zona concreta de Núria , i collir una planta que ell coneix, fer una infusió que sap com fer, i posar-la al congelador ...
Segons ell, unes gotes són fulminants ... en menys d'un minut fan el fet...

Jo de seguida vaig pensar en Murphy ... congelat al congelador? Qualsevol dia s'equivocarà i en comptes de fer paella farà brou mortífer ...
Però ell està ben convençut que ho té tot molt ben conrolat i apamat per decidir quan i com en cas de desgràcia ... No hi ha res com tenir la consciència tanquila i uns mica ensinistrada ...

Jo vaig començar a donar voltes a allò que m'havia explicat per fer-ne un conte cruel: s'espatlla la nevera i l'ha de canviar i s'oblida de la pòcima en qui té posada tanta confiança; se suicida fora de temps per equivocació, pensant que es tinta de calamar tot fent arròs negre; està congelat i no és descongela "ni a tiros" de manera que en el moment decidit no hi ha manera de suicidar-se
... Bé whatever ... Ho he de paufiner una mica i ja està el conte roalhdalià servit.

El tema de la mort:
Us envio un poema i cançó preciosos que faig meus:
dubto que hi hagi cap poema més punyent que aquest sobre la Mort:

"La Mort... La Mort...
Je la chante et, dès lors, miracle des voyelles
Il semble que la Mort est la soeur de l'amour
La Mort qui nous attend, l'amour que l'on appelle
Et si lui ne vient pas, elle viendra toujours

La Mort... La Mort...
La mienne n'aura pas, comme dans le Larousse
Un squelette, un linceul, dans la main une faux
Mais, fille de vingt ans à chevelure rousse
En voile de mariée, elle aura ce qu'il faut
La Mort... La Mort...

De grands yeux d'océan, la voix d'une ingénue
Un sourire d'enfant sur des lèvres carmin
Douce, elle apaisera sur sa poitrine nue
Mes paupières brûlées, ma gueule en parchemin
La Mort... La Mort...
Requiem de Mozart et non Danse Macabre
Pauvre valse musette au musée de Saint-Saëns !
La Mort c'est la beauté, c'est l'éclair vif du sabre
C'est le doux penthotal de l'esprit et des sens
La Mort... La Mort...
Et n'allez pas confondre et l'effet et la cause
La Mort est délivrance, elle sait que le Temps
Quotidiennement nous vole quelque
chose La poignée de cheveux et l'ivoire des dents
La Mort... La Mort...
Le Temps, c'est le tic-tac monstrueux de la montre
La Mort, c'est l'infini dans son éternité
Mais qu'advient-il de ceux qui vont à sa rencontre ?
Comme on gagne sa vie, nous faut-il mériter
La Mort... La Mort... La Mort ?...

Crec que fer la llista dels temes que envoltent el concepte és terapèutic, i no pas inútil:
* La mort dels altres: familiars propers i amics ...
* Com imaginar el propi enterrament: cementriri o crematori?
Diuen que l'Azcona va deixar escrit que no volia que es donés a conèixer la seva mort fins que ell no estés ja incinerat ... Un detall de bon gust que l'honora ... Cal apuntar el consell i seguir el bon models.
* Qui epitafi per als que se senten escriptors?
Hi ha dret a no deixar cap epitafi original escrit? No cal aportar una mica de broma de la que sereveixi per descomprimir penes en hores de tristor generalitzada? Forçosament cal salpebrar-ho amb humor ... i , cas de plantejar-s'ho seriosament, deixar-ne un d'escrit.
Fer-ho un dia que un s'hagi vist el cul i totes li hagin post, i s' estigui per tant en estat humor catatònic... No hi deu haver res més trist qu'un epitafi patètic ;-)

Que visqueu eixerits tants anys com us calguin per fer realitat els vostres somnis ...
Bona tertúlia i espero que prengueu nota (mp3 o mp4 sobre la taula).
Ara és temps de reciclatge i d'estalvi. No es pot malbaratar res de res. Una abraçada a tots i a totes.

Tracteu aquest tema però acabeu matant-lo i que no se'n parli més. Nosaltres, al "bollo".