Temps d'emocions diverses 4/4. Transformacions. Traduccions. LCL...

Temps de collita de resultats, de noves realitzacions, de nous contactes, de nous projectes ... insignificàncies per a la humanitat però grans passos de gegant per a la nostra petita vida quotidiana que és la nostra.
D'aquí ve que ens vinguin ganes d'escriure'n alguna cosa per dir-nos-ho a nosaltres mateixos abans que no pas a algú mes...

Fa temps que tot bull com en una caldera gegant i tot són bombolles i més bombolles.
Un dels projectes que més feliç em fa és el projecte de Transformacions: crec tenir dret a sentir-me moderadament orgullós d'estar en l´orígen de la idea que l'amic Miquel i l'amiga Cari van decidir tirar endavant. S'ha anat covertint no ja en una viva realitat sinó en tota una font de creativitat no exclusivament literària, en la qual em fa molta il·lusió participar. L'emoció consisteix realment en anar veient com evoluciona l'experiència escriptòrica fins on arriba, què en surt. Idees no en falten ...

Les Traduccions són també una font de satisfacció. Imaginades inicialment com a tres variacions exòtiques que prodríem proposar a la llista de Transformacions, va nèixer la idea de trobar i recollir em màxim nombre de traduccions possibles del text de base de la Mercè Rodoreda. El fet de poder disposar d'aquestes noves versions-treduccions, permetria encara, de manera hipotètica però real, que gent d'arreu del món proposés, en altres idiomes, d'altres transformacions del text de base.

El que que Farriol Macip, mitjançant els seus contactes via llistes esperantistes d'abast mundial, aconseguís que en pocs dies ens arribessin versions en gal·lès, polonès, eslovac, eslovè, occità, etc... va determinar imaginar un pany de pared destinat "ad hoc" a les traduccions.
Jo proposo crear un podcast que substitueixi el blog actuals, de manera que a nivell tècnic, permeti associar a cada text escrit -alguns hauran de ser imatge- el corresponent fitxer d'àudio. Així, tothom podra gaudir no només de la poètica de l'escrit sinó també de la poètica de la paraula.

És un motor d'il·lusió prou potent com per anar mirant de vèncer els molts obstacles que es presenten, i a la vegada imaginar per a aquest projecte global un futur cultural i artístic grandiós. En això estem.

Em fa molta il·lusió també reprendre el projecte dels Questionaris temàtics per desenvolupar-los al màxim dins d'un projecte de recerca seriós, tutelat per la Universitat Pompeu Fabra. Hi tinc posades moltes esperances i estic convençut que en sortirà una feina útil.

Haver estat uns dels coorganitzadors del Llibre de la Catosfera Literària juntament amb en Toni Ibáñez, Jesús Ma Tibau, l'editor Jordi Ferré, de Cossetània, és un del fets que està a punt de donar el seu fruit.
El proper 17 de maig és previst que es faci la presentació del llibre a Vallromanes, territori Toni. No hi ha res com una fe i una empenta com la seva per aconseguir els seus propòsits...
Havent de ser a Bordeus, jo no podré ser a la festa, però hi seré amb l'esperit, i feliç també de saber-me un dels cervells dissenyadors de la idea, uns dels qautre membres de l'equip que va participar en la selecció dels blogs , i un dels quatre membres que, durant les Jornades de la Catosfera a Granollers, van acabar de fixar els detalls de com havia d'anar la publicació defnitiva que ara veurà la llum.

Glòria eterna , al cel , als 100 blogaires que han participat en aquesta obra magna i creativa, i a la Terra de Vallromanes, kermesse de la grossa a tots els participants de bona voluntat que puguin anar-hi per celebrar l'esdeveniment! Amén.