Joc brut o el realisme polític

La desfeta electoral d’ERC ha estat un cop fort per a molta gent.
A mi, m’ha dolgut constatar una vegada més la cara més fosca i desagradable de la política..

M’ha dolgut constatar que els responsables del partit i els de les fraccions, faccions o corrents d'ERC s’afanyaven a enfrontar-se per veure com arrabassar la successió al tron.
Vaig veure les cares del Ridao, Puigcercós i Carod-Rovira la nit del 9M, vaig veure l’entrevista que Mònica Terribas feia primer a Carod-Rovira i un dies després a J. Carretero. I vaig llegir
els retrets que feia la portaveu Anna Simó, a Carod-Rovira sobre el fet que demanés “joc net” de cara el proper congrés del partit… que era com avisar que hi hauria "joc brut", és clar.
Vaig llegir l’article de Pilar Rahola a La Vanguardia sobre el demembrament periòdic que pateix ERC com una meledicció.
Vaig sentir com quedava ben clar que Puigcercós havia menystingut Carod–Rovira en dimitir i , sense avisar-lo, presentar la seva dimissió com a Conseller, al President de la Generalitat.
Vaig veure i escoltar com Joan Carretero demanava “ joc net” als responsables del partit, sospitant que haguessin començat a utilitzar l’aparell del partit per a organitzar el congrés del mes de juny o manisfestant clarament que no es fiava gens ni mica que els seus companys de l’aparell del partit no fessin joc brut.
Probablement el que ha passat a nivell de partit d’ERC ve del fet que Carod-Rovira s’hagi negat a dimitir tal com una deteminada lógica ens portaria a creure lògic.
Probablement, podem imaginar una altra lògica que és la que mou en J.-LL.C-R.: Perquè dimitir voluntàriament si tenim signat un pacte amb IC-V i PSC que encara no ha vençut? Perquè renunciar al poder voluntàriament amb el difícil que és aconseguir-lo?

Com a simple ciutatà espectador i víctima de la política dels nostres polítics em sap greu veure que la Política funciona així, i que només els molt babaus poden pensar en la politica com en una cosa noble i esplendorosa. Queda novament demostrat per si calia –que no calia- que la política porta implícita les mateixes misèries que defineixen els polítics que la practiquen.
Aquesta situació fóra només patètica i tragicòmica sinó fos perquè també és dramàtica en molts aspectes.

Ens queda molt de “teatru” per veure:
Les volatilitzacions d’ICV i d’IU. Hem de veure les abraçades entre Artur Mas i José Montilla i les d’Artur Mas amb JLRZ. Els canvis de jaqueta i de màscara del PP a Catalunya i a Madrid. El “dicharacherismo” de Rosa Díez fins que la veiem passar-se a les files del redissenyat neoPP del neoRajoy, i els neoCirera i la neoNebrera. La comèdia cara la galeria entre Convergència i Unió. L’autoesquarterament d’ERC, i la fixació del referèndum d’autodeterminació per al nou horitzó de l’any 2314 com a molt aviat.
Tinguem les càmeres, videocàmeres i gravadores a punt. S’està preparant molta gresca política i és per ben aviat.