18.2.08

La conferència episcopal no és l'església, és una secta perillosa

A mijan desembre 2007, en un d'aquests nous basars en què s'han convertit els quioscs, vaig poder comprar per dos euros més del preu del diari Avui + un llibre signat per Isabel Coixet : La vida és un guió. Ara Llibres. Barcelona 2004. ISBN 84-96.201-20-1.

Pròleg; La guerra i la postguerra que no vaig viure; La vida és un guió; Tanta por;
Històries de cinema; Mi vida sin mi són els capítols del llibre.

La part més important em sembla, de bon tros, la part final on parla de la seva pel·lícula La meva vida sense mi (2003). Són moltes les persones que associen les llistes de "coses que em queden per fer" amb aquella pel·lícula tan meravellosament, vital i màgica.
Hi explica els petits secrets de la realització i , gràcies a les seves confidències, descobrim les virtuts dels actors que fan que la seva pel·lícula s'hagi convertit en una obra important dins de la història del cinema i que ella, com a directora, s'hagi guanyat un lloc entre els més grans.

Però el fet que en parli aquí i ara és perquè, en aquest llibret, la Isabel s'hi retrata de valent, i fa tota una declaració principis. Descobrim així, en l'apartat del seu diccionari personal, que la seva va ser una família del bàndol dels vençuts i , segons que ella reconeix, va mamar una mena d'anticlericalisme fonamental.

"Capellans
Com que la meva família era profundament anticlerical, vaig sentor un munt d'històries esgarrifoses sobre la revenja dels capellans perseguits durant la guerra: històries de traïcions, delacions, sexe i diners". Tot i que mai no vaig assistir a un col·legi religiós, em va quedar gravat que la religió era un assumpte sinistre. Després, de gran vaig descobrir que, efectivament, ho era.
Les paraules "la culpa de tot la tenen els capellans" van acompanayar.me durant la infància."
Isabel Coixet La vida és un guió. Ara Llibres. Barcelona 2004. pg. 21

El fet que l'altre dia la televisió espanyola emetés un debat sobre el tema de si l'església s'ha de posar o no en política, m'ha fet pensar que per analitzar la situació actual, ara segurament calia filar una mica més prim en el termes , i substitutir "capellans", terme del tot impropi, per el de "Conferència episcopal o cúpula de l'església catòlica espanyola" actual, que avui, a febrer del 2008, a vigílies de les elecccions generals de març de 2008, i exactament al igual com ho va fer a vigílies de la revolta feixista del l'exèrcit de Franco contra la República, aquests bisbes es posen fuenteovejunescament al costat de la dreta més antidemocràtica i reaccionària, per tal d'aconseguir tombar un govern progressista , poder fer abolir les lleis progressistes que els successius governs progressistes han aplicat, i fer tornar el país, literalment, a situacions d'èpoques passades de segle XIX o XX.

No sé com s'ha de fer, però s'ha d'aconseguir convèncer la majoria d'espanyols que votin qualsevol opció que no passi per votar el PP de la gavina-voltor, associat ara explícitament a les hienes disfressades amb sotanes negres, la cúpula de la conferència episcopal del 2008, grup de pressió d'aspecte mafiós i sectari, propietària d'una cadena de ràdio d'àmbit nacional a través de la qual insulta, menteix i ataca la legitimitat democràtica, i que no té res a veure amb la honestedad, la solidaritat, l'altruisme i tots els principis cristians dels fidels de base de l'església catòlica.

Cal precisar-ho bé, perquè milers i milers de capellans i milions de catòlics espanyols, bascos, gallecs i catalans no tenen la culpa de tenir, al capdavant del seu sindicat ideològic, uns representants tan sectaris, cínics, hipòcrites, abjectes i indesitjables.

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Segurament per això, i per altres coses, no sóc creient...

Anònim ha dit...

Mira noi, l'únic que cal fer és això: començar a independitzar-te d'aquella trepa.


Modelo de carta para apostatar, eso es para solicitar la exclusión definitiva de la Iglesia católica


A lo largo de los dos últimos años he recibido un buen número de mails, procedentes de diferentes países, buscando información sobre un proceso que la Iglesia católica les negaba. Se sentían engañados por la Iglesia en la que un día fueron bautizados y, por diferentes motivos, deseaban que su nombre fuese borrado para siempre de los listados de la Iglesia.

La mayor parte de personas a quienes informé volvieron a escribirme para comentarme que el proceso había concluido con éxito, otros procesos todavía están en curso y de unos pocos no sé nada en absoluto, cosa que tampoco me inquieta lo más minimo, claro. Pero nuevos mails siguen llegando con la misma pregunta y no tiene demasiado sentido tener que repetir una vez tras otra lo mismo. Así es que he decidido colgar en el web, para que acceda todo aquél que tenga algún interés, un modelo de carta o formulario básico para poder solicitar ante la jerarquía católica la exclusión de la Iglesia. No hay un solo modelo o posibilidad para este fin, cada cual puede plantear su petición como mejor considere.

El modelo de carta que se ofrece aquí, lo he diseñado teniendo en cuenta los aspectos jurídicos básicos que implican el proceso de apostatar y abarcan la defensa de los intereses fundamentales de quien pretende lograr tal cosa. Que sirva o no a los efectos previstos dependerá, fundamentalmente, de cada cual, de su voluntad y ganas de defender los propios criterios y derechos ante una Iglesia que pone todos los obstáculos posibles a quien solicita ser borrado de sus registros.

El documento está en formato .pdf y la redacción del texto está pensada de manera que sirva para ambos sexos sin tener que modificar nada.

Bastará con imprimirlo, rellenar la fecha y los datos personales que son precisos para el trámite (ver la última página del documento), así como también anotar los datos del obispo de la diócesis (puede ser el de la ciudad donde se vive, o el más cercano al domicilio del demandante) al que se dirigirá el escrito en cuestión.

Es muy aconsejable entregar en mano el documento en la Secretaría del Obispado y solicitar que sellen como recibido (con sello oficial y reseñando la fecha de recepción) una copia o fotocopia del escrito.
En caso de negarse, algo que es muy común, puede hacerse llegar el documento hasta el obispo requerido mediante dos sistemas excelentes que certifican el acuse de recibo del contenido exacto y total del escrito. 1) Mediante un burofax, que tiene un precio muy razonable (si no se conoce el sistema, puede obtenerse información en cualquier oficina de Correos). 2) Mediante un requerimiento notarial (que puede hacerse ante cualquier Notaría, pero es un proceso algo más caro y exige dedicarle más tiempo).

Para obtener el documento (3 páginas) en formato .pdf (55 Kb), presione aquí.


I doneu les gràcies,que és de persones ben cristianes, a l'autor:
Pepe Rodríguez
http://www.pepe-rodriguez.com/Cristianismo/Derechos/Apostatar_formulario.htm


Sort! i Felicitats per obtenir la primera independència.