La muerte lenta de Luciana B., de Guillermo Martínez 2/X

Sentir dir que hi ha un llibre d'aquells que et llegiràs d'una tirada, o en només dos dies perquè no podràs parar de llegir, és com sentir que et donen la combinació d'una caixa forta. La temptació per veure què hi ha dins és massa forta com per poder resistir-s'hi.

Ens prometen un final obert i una pregunta capciosa per a la qual no tenim resposta ni ens l'hem plantejat mai abans: "quina és la justa proporció de càstig que cal aplicar sobre algú que ens ho ha pres tot y ens ha causat el màxim dolor possible?".

Vaig trobar una entrevista amb l'autor on ell insisteix en el tema de la venjança, de la proporció entre crim i càstig...

Suposo que és en la mesura en què ens sentim
interpel·lats per la pregunta que ens podem
sentir encara més atrets i seduits per la
idea de llegir el llibre per esbrinar-ho.

En el meu tercer post comentant l'obra, penso parlar una mica de tot plegat inclòs en final de la novel·la. Segurament no caldria -bé, de fet,no cal- però ho faig de tota manera: avisar als qui no els agrada que els expliquin com acaben les pel·lícules ni les novel·les abans d'haver-les anat a veure o abans d'haver-les llegit ells primer... No us llegiu el post, i ja està. El meu blog és casa meva i allà hi faig el que sembla. Quedi tothom avisat.