4.11.07

ONGs sota sospita.

Per si faltaven arguments a la idea que cal endurir les penes que sancionen els delictes, per tal que funcioni la dissuasió de cometre crims greus, darrerament hi ha hagut dos fets força dramàtics que n'aporten de nous i frescos.

Per una banda, s’ha fet públic la magnitud de l’estafa protagonitzada pels gestors de l’ONG Intervida, espanyola.

Per altra banda, l’assumpte de l’ONG Arche de Noé, francesa , un grup de persones de la qual, amb col·laboració o participació d’un grup d’espanyols, s’ha vist involucrat en una acusació de tràfic d’infants txadians …

No ens cal conèixer exactament tots els detalls, i podem fins i tot insistir en la presumció d’innocència de totes aquestes persones. Podem fins i tot imaginar que
seran posats aviat en llibertat sense càrrecs i que quedarà demostrat que actuaven de bona fe…

El tema és un altre.
Som a la ciutat-planeta global, en la qual tot té una repercusió a escala planetària. Les lleis fonamentals han de ser per tant també planetàries i hi ha uns apartats que s’han d’anar ja redactant …com més aviat millor.

La protecció dels infants hauria de ser tema d’una cimera mundial acompanyada per una legislació que castigui amb les màximes penes els crims comesos organitzadament contra la infancia: tràfic, pedofília, estafes sobre els fons de solidaritat …

Només així ja es podrien evitar grans malifetes i es podrien concentrar els esforços en erradicar les pràctiques d’esclavatge i explotació dels infants.

Cap ONG que funcioni amb els fons aportats per ciutadans que confien en que els seus diners seran invertits en causes solidàries no pot estar de cap manera sota sospita de corrupció.
Cal doncs una legislació internacional , com a mínim europea, que reguli clarament el control i la transparencia dels comptes d’aquestes organitzacions.

Els humans, amb els nostres estigmes de cobdícia i subsmissió a les baixes passions podem ser imperfectes, però la legislació i els càstigs previstos per a les infraccions dels crims greus han de ser gairebé perfectes, i prou dissuasoris com per evitar que es produeixi el màxim nombre de crims, i també per garantir, (i que tothom ho sàpiga), que qui la faci l’haurà de pagar molt cara.

3 comentaris:

Júlia ha dit...

No diré que tot el que ens arriba sobre aquestes onegés no sigui cert, però cal comptar amb el fet que, com en tantes altres coses, malauradament, hi ha 'competència' entre ellas per qüestió de subvencions i protagonisme. Hi ha moltes versions dels fets i em sembla que no arribarem a saber la veritat del tot.

Unknown ha dit...

Mira, Júlia, la relativització de les coses no duu enlloc.
El tema és que els governs han de posar sobre les taules unes legislacions que obliguin a més transparència que la transparència habitual i a uns càstigs per a les infraccions que "impedeixin" els màxim d'hipotètiques corrupcions.

Jo em pregunto com és que els partits polítics no s'afanyen a prometre que estan disposats a fer feina neta i positiva en relació amb els comptes i la imatge de les ONGs.

Caldria fixar unes auditories per llei, si cal finançades o semifinançades i, si cal, parlar d'actuacions de l'oficina anticorrupció (que no hauria de caldre)...

Júlia ha dit...

Una cosa no treu l'altra, la transparència i la democratització són imprescindibles i moltes d'aquestes organitzacions, interiorment, de democràtiques, res de res. Ara bé, que tot plegat ha estat també la manipulació d'un govern brutalment dictatorial per evitar majors intervencions, doncs... Sobre el tema i sobre Sarkozy, t'aconsello -ho acabo de llegir- el post de Gabriel Jaraba, periodista:

http://gabrieljaraba.typepad.com/gabriel_jaraba_periodista/2007/11/el-arrojo-de-sa.html?cid=88752742#comment-88752742