Serendipity, Veinardise i ... Xurra, Xamba o Serendípia
Acabo de penjar un comentari post al Fòrum Llengua francesa en marcat en el conjunt de fòrums lingüístics de WordReference.com, on explico perquè cal inventar en francès un terme nou , *la veinardise (copirait del Sani), per al terme anglès serendipity.
Ho he penjat en un fil de discussió on algú començava preguntant com caldria pronunciar en francès la paraula sérendipité: és a dir si algú savia si calia pronunciar la segona síl·laba com a nasal o no. Pel mig han aparegut un cert nombre de comentaris interessants que tenien a veure amb la tendència a l'anglicisació del francès i a la dificultat de resoldre de vegades el tema de la pronúncia de determinats préstes lingüístics. Tanmateix jo he tirat pel dret i he proposat un neologisme.
La meva argumentació sencera diu així:
"Chers collègues,
Il me semble qu’on est en train de perdre le fil. Je reviens à vos moutons … pour ajouter ceci : Fi des sérendipes, sérendipités et autres sparadraps ...
Pourquoi faudrait-il aujouter un accent sur le prémier « e » ???
Fi de la francisation ridicule de certains termes anglais ! Fi de l’anglicisation honteuse ! Il faut oser néologismer intelligent.
C'est pas cher, et ça rapporte gros.
En anglais serendipity (http://www.thefreedictionary.com/serendipity)
c'est bien joli.
Or, en français, serendipité ou sérendipité, avec ou sans accent, avec « e » nasal ou pas,… c'est moche comme tout !
Alors, après avoir désestimé *le pothasard *la potardise et *la potardité... je crois que ça devrait donner un de ces trois mots: *la veinardise *la veinardité ou *la veinhasardité ;-)
Je serais carrément pour *la veinardise , mot qui n'apparaît pour l'instant ni dans le Grand Larousse Français-Espagnol, Espagnol-Français papier, ni dans le Dico
multifonctions de TV5 en ligne, ni dans le Grand Dictionnaire
Terminologique , ni dans le Trésor de la Langue Française informatisé !
Mon dieu ! Est-ce qu'on ne découvre jamais rien par hasard en France ?
En attendant de me renseigner sur la façon de communiquer la trouvaille du bijou à l'Académie, ou plutôt aux gens du CRTEL (Centre de Ressources Textuelles et Lexicales) ou encore aux gens du CENTAL (Centre de Traitement Automatique du Langage), je vais soumettre ma proposition aux fin nez linguistique des correcteurs du Monde, animateurs du blog Langue Sauce piquante ... histoire de voir ce qu'ils en pensent, ce qu’ils en disent...
Voilà ... Bon courage.
Et, de grâce, néologismez, néologismez, il en restera toujours quelque chose !"
De ben segur hi haurà alguna reacció. Esperem que siguin felicitacions i no pas pedres ;-). Ja ho veurem .
I per associació d'idees m'he dit que no havia vist com ho diuen, això, els diccionaris catalans.
Sorpresa desagradable: no és al GDLC . Sorpresa agradable: ja apareix al DIEC2.
Felicitats!
"f. [LC] Descobriment casual o imprevist fet per un
investigador en el curs d’una recerca orientada a altres objectius i amb
pressupòsits teòrics diferents."
Jo ja estava a punt de queixar-me, pero no puc fer-ho. Ja havia imaginat com dir-ho en català cas que tampoc no ho hagués trobat ni al DIEC2 ni a l 'Alcover Moll
Què en faig ara doncs de la meva paraula? ... No s'hi val llençar les idees a la brossa: potser no estarà de més que hi hagi un sinònim popular per a un terme tan poc econòmic, quasicientífic i infreqüent.
Com que de petit, al meu poble, de la sort en dèiem "xiripa" (del castellà chiripa) o "xurra", tot i que ho pronunciàvem txiripa i txurra... m'he decidit a proposar quetambé se'n digui *xurra ( sinònim curt, precís, bonic i barat) d'allò que d'altres en diuen xamba o serendípia.
Ho enviarem als de Termcat, que és el nostre Vaticà, i ells potser sabran què fer-ne. Jo ja he fet la meva feina.
_______________
2 comentaris:
Hi ha un programa de com ràdio que es diu Serendípia i no sabia ben bé d'on venia. A mi m'agrada més 'xiripa', que era el que deia jo. Bon dia, Sani.
Alguna d'aquesta gent no patirà mai cap "embolia" intel·lectual a causa de l'originalitat dels seus neologismes.
Publica un comentari a l'entrada