Turistes, pelegrins i meques laiques 1/7

Dèiem fa uns dies que ...
Ha passat el juliol i mig agost. Reprenem el teclat ... sense comprometre'ns-hi massa, perquè hi ha tantes coses a fer durant les vacances que si ens passem el dia davant del teclat, després ho lamentarem.

Començo aquí la meva sèrie deposts sobre el gran viatge d'aquest estiu a la Riviera Maia. Un viatge important i gratificant. M'han quedat ganes de tornar-hi!

Vaig escriure ja fa uns dies el títol "Turistes, pelegrins i meques laiques" perquè tant anant, com estant allà com tornant em va venir al cap aquesta idea que mentre per a uns hi ha meques religioses: cristians, musulmans, budistes, hindús... per d'altre hi ha un munt de meques laiques, que són els destins turístics internacionals per a gent del món desenvolupat i amb ingressos relativament elevats que acullent els turistes com si fossin creients practicants.

Tot nedant en les aigües calentes de la platja del resort, em venia al cap, reïteradament, que quan em preguntessin quina era la meva religió, jo contestaria "RCP: Religió Caribenya Practicant". Jo mateix reia de la ridiculesa de la boutade que estava inventant... però no podia fer-hi més... RCP... RCP
RCP ... llevar-se a qualsevol hora, destí esmorzar de pecat, amb sucs i fruites, i pastes i cafè, tot a dojo. Després, anar tot seguit a triar una cadira llarga a la platja, sota alguna palmera o al voltant d'una piscina, plena d'hamaques. Amb uns bars que no paraven de servir tota mena de begudes i còctels amb o sense alcohol, només calia triar ...

Dinar, tornar a gaudir de l'aigua i de més aigua, i més begudes. Sopar i més bufets amb menjar i beure a vessar. Shows nocturns per complaure tots els gustos. Habitacions amb aire acondicionat que eren el premi final coronant un dia de no parar de no fer res ...

Es clar, la possible rutina del farniente és només una de les múltiples opcions d'unes vacances a un resort caribeny. Hi ha el trotar permanent tot el dia, dia rere dia, seguint les rutes maies típiques, les visites de realització necessària i inel·ludible com qui faria etapes d'un camí religiós... Tret de l'amenaça de càstigs infernals, tot es reprodueix amb un aire "religiós" : la necessitat de realitzar el culte, el viatge als temples sacrificials, la mala consciencia si hom se'n perd algun, la impossibilitat d'escapar-ne, perquè tot està muntat al voltant d'un culte homogeni dins d'un miratge de diversitat...

Els turistes són (som) doncs els nous pelegrins laics, viatjant a meques laiques ...