Més ferits als San Fermines: "Asta con gusto no pica"

Avui a migdia he vist per la tele que hi havia tornar a haver ferits als San Fermines …
Després d'anant-hi pensant i donant voltes, he decidit que, ben mirat, no hi tenim cap dret a criticar-ho.
Per una banda, ja ens ho donen en diferit: ens estalvien la sang, les operacions i potser les cadires de rodes per a algun ferit.
Per altra banda, cal pensar que és un costum atàvic, entranyablement tatuat als ossos dels navarresos. Darrerament, alguns habitants de la ciutat global també s’hi apunten pensant que també ells tenen dret a viure tan fantàstica experiència.
Pamplona és un lloc de peregrinació pagana i a principis de juliol, aquella mena de Sodoma, Gomorra i Taurilància hi peregrina gent de tota mena amb molta fe i molta passió.
Tercer argument, gairebé definitiu: “cornada con gusto no pica “ …Allà ells i les seves columnes vertebrals … I si n’han d’enterrar algun, que l'enterrin. El suïcidi sempre ha sigut i serà lliure …o no?
Per si faltava algun altre argument ... ja se sap que totes les religions tenen els seus ritus i cultes, per molt bèsties que puguin semblar als no creients i als no practicants …
Dura Taurofília, sed Taurofília... què hi vols fotre si és així!

I encara bo que només tanquen els toros a la plaça i no els rosteixen en una foguera i se'ls cruspeixen allà mateix ... Tot un detall.