9.7.07

Llir, cards, Iemen, Pamplona i San Fermín


L’altre dia, l’ínclit Salvador, llir entre cards i gentusseta variada, ubèrrim en idees provocadores i/o creatives, feia des de la seva columna al diari Avui tota una ziga-zaga retòrica per no insultar directament les víctimes que hi va haver a Iemen recentment.
Després de manifestar-se amb termes políticament correctes, feia vàries preguntes que algú podria adjectivar com a semiinsultants tot i la suposada bona fe de l'autor:

“... Per què no anem a París, a Viena, a Londres, o a Berlín; per què no ajuntem les nostres fortunes i ens n'anem a descobrir Amèrica? Què hi has d'anar a fotre, al Iemen? El Iemen que és a totes les llistes de països perillosos i on no hi ha res a visitar que no siguin pedres.”

Potser algú et dirà, Salvador, que seguint aquesta lògica teva ens hauríem de quedar tots al menjador de casa i no anar ni a la cuina. De cap manera moure’ns per les platges de la mediterrània, ni tampoc anar a Londres, ni a París, ni agafar cap avió amb destí els USA ni, de cap manera, anar a cap país on no hi hagi representació diplomàtica vaticana.

Però és que per la mateixa lògica tampoc no hauria d’anar ningú ni a Pamplona, aquest juliol.
No vull ni pensar en la columna del Salvador el dia que els toros matin dos o tres joves amb el mocador vermell al coll …
Com ho diria als navarresos allò de
*”Què collons hi van a fer a Pamplona?”
* “Què collons hi fan corrent davant d’uns toros ?"

Segurament quedaríem sorpresos i corpresos del seu article… però hem de desitjar que els déus no vulguin que passi cap desgràcia.

Tornem allà on érem, si et sembla, Salvador… El teu raonament té bones intencions, cal reconèixer-ho… i no dubto que centenars o milers de burgesos et donin tota la raó. Raó sempre en tens: poqueta, una mica, bastanta, gairebé tota ... tot depèn.
Podent viure com un rei (suposo que ja t’està bé la comparació, oi?) o com un rajà per Barcelona, només als cutres se’ls acut anar a patir per aquests móns de Déu, cutres i insegurs, oi?
Perdona’ls, Salvador, perquè no en saben ni tampoc n’aprendran mai tant com tu. Lliri, només un, tu!
Hi ha un però: el dia que tots ens quedem a caseta per por d’un atemptat, aquell dia els terroristes i la barbàrie del bàrbars hauran guanyat la partida, i al cap de poc temps ja els veuràs com aniran a buscar-te directament a casa teva i els veuràs pujar l'escala o saltar la valla de la torre.
No sé si el meu és un bon argument, però també n'hi ha d’altres, potser més assenyants encara, com els d’en Martí Cabré al blog Trencavèl-, que acabo de descobrir tot googlejant.

Pensa-hi, Salvador, segur que et servirà, qualsevol un dia d’aquests, per escriure una altra columna llirosa que tant xal·la i tant ens fa xal·lar, enmig de cards, mediocritats assortides i vulgaritats variades …
Que la moma et duri força i que la disfrutis amb salut …

2 comentaris:

Júlia ha dit...

En Sostres ja sabem com les gasta, és un provocador, jo crec que no paga la pena ni comentar-li els estirabots, la veritat.

FRANCESC PUIGCARBÓ ha dit...

no es un provocador, ho havia estat sent una mala copia d'en Tito B.Diagonal, per provocar es necessita inteligència i saber estar i d'ambdues coses n'està molt mancat, nomes es un nen de casa bona amb mamà incorporada, victima patética del seu propi personatge. Acabarà malament.