Desconnexions i "desconnexions"

Que de pressa passen els dies! I quina infinitat de coses que passen, i ens passen, sense que hi puguem fer massa res!
Crec recordar que una vegada m’ho mirava així: calia fer per manera que l’escriptura aconseguís resumir i retornar de manera concentrada tot l’allau d’esdeveniments que havíem guardat en la memòria recent per poder-ne comentar, com a mínim, tots aquells aspectes que havíem considerat importants … Ja que no podem aturar el riu de la vida, l'escriptura pot acompanyar el corrent i seguir-lo al seu ritme ...

Avui, i encara no sé ben bé per quina raó, m’ho miro justament al revés. No cal voler sintetitzar ni concentrar res, ni atrapar res del passat considerat com un tot. Més val triar un esdeveniment qualsevol, això sí, significatiu, i portar-lo al davant, posar-lo sobre la taula, i començar a tractar-lo. Així, a la visió alephiana de la vida i de les coses s’hi contraposa ara la visió googlemapiana del món, que consisteix en triar un punt, un esdeveniment i anar-hi a petar amb un zoom que ens porta del cel a la terra en pocs segons.

És fal·lera inútil voler aturar l’aigua del riu que va avall inexorablement. Encara gràcies si la memòria ens permet de recuperar i fixar en una instantània algun glop especial.

He passat en pocs dies de l’estrés més estressant del final de curs a l’excitació vacacional , que no deixa de ser una variant igualment greu del fenòmen, perquè cal triar i mirar de no errar-la massa què fer en cada un dels millions de segons que ens ofereixen com a premi a la dura professió d’educador i ensenyant. Cal mirar de no malbaratar ni un sol minut de vacances.
Festes i celebracions i més festes i més celebracions, puntejades d’anniversaris de gent nascuda sota el signe de Bessons. Cava i més cava i massa pastetes i pastissos i massa farra pels que tenim tendència a posar quilets. Temo que m’hauré d’apuntar a la secta dels masoquistes del gimnàs, vist que no aconsegueixo seguir el meu ja vell i mitificat propòsit d’anar sovint a la piscina i fer bicicleta dia si i dia també. Això pel que fa al context … fi de juny principis de juliol del 2007.

Ara, anem per feina … anem a dir el que tenia per dir.
Havia fet foto fixa del terme Desconnexió, perquè en pocs dies s’han acumulat també tot un seguit d’informacions polítiques que semblaven anar en el sentit de substituir el terme d’autodeterminació o d’independència per aquest , molt més tècnic i versemblant de desconnexió.
Tot el que té d’utòpic -so far- el terme *independència ho té d’atractiu, seductor i pràctic el terme de *desconnexió. *1, *2 i *3

Qui no voldria desconnectar-se del monopoli de Telefònica que ens mantén a tots agafats pels collons exactament igual com ho ha fet tota la vida? És posible desconnectar-se? Sí, si volem caure a la trampa d'anar a petar a les mans de les companyies alternatives que han estat semi-promogudes per Telefònica mateix per fer veure que aquí estem en un mercat liberal i dissimular la situació monopolística de facto … ;-(

Tothom aspira a algun tipus de desconnexió, tothom somia amb desfer-se d'alguna cadena, d'algun nus o compromís que ens lliga a algu altre o a alguna cosa. Aquí és on apareix el "to be or not to be" cagadubtós... que ens recorda que el color més freqüent a la vida és el gris triomfant.

Una cosa sí que està clara… la meva immensa decepció en veure que ERC també ha caigut en la desgràcia de trencar-se abans de consolidar-se. Murphy no perdona ni als semidivins.

Hi ha hagut les declaracions i els posicionament del sector ERCer de Carretero; la pseudo-aliança entre Carod i Puigcercós per contrarrestar les pretencions dels primers; la intervenció de Puigcercós a La nit al dia de la Terribas; la tongada d’intervencions de líders ERCistes en diferents fòrums; la gruixuda -en tots els sentits de la paraula- intervenció d'Agustí Cerdà d’ERC al Parlament de Madrid, amb les rèpliques i contrarèpliques de J.-L. Rodríquez Zapatero; i hi ha hagut encara el gest de picar l'ullet del Govern de JLRZ prometent a Unió-CIU la cessió de les rodalies catalanes, en comptes de fer-ho, com hagués fos just i normal, al govern tripartit de Catalunya PSC , ICV i ERC en constatar per enèsima vegada el desgavell d’aquest servei, que acaba sent, juntament amb el tema de l'aeroport del Prat , metafòricament i quotidiana, la putada permanent del vampir Espanya a la iugular Catalunya (per no fer servir d’altres imatges igual d’escaients però més pornogràfiques ;-).
S’ha de fer molt bé el teatre polític al congrés dels Diputats i en això, cal reconèixer-ho, a Madrid en saben molt. Ho fan molt bé...

Com que jo no estava entre el selecte auditori que va escoltar en Puigcercós explicant com ens podríem anar desconnectant, m’he de quedar amb la idea esborranyosa del "concepte" …

Que per cert, no sé si està ben escrit i desenvolupant en algun lloc ...(?)
Je sento els crits i els brams i els udols dels vampirs que constantment parlen del “nacionalismo excluyente”, concepte creat ad hoc pel espanyonacionalisme parasitari.

Per cert, si algú veu en Miquel Iceta, pregunteu-li què entén ell per federalisme ... Jo li ho demanaré escrivint-li al seu blog.

Em pregunto quines sorpreses ens depararà el futur i intento inútilment saber quin o quins dels grupúsculs que formen l’actual ERC podrà implementar els primers passos desconnectius, ara que la meva demostrada incapacitat per fer políticaficció m’impedeix d’imaginar com podria anar aquesta novel·la.

Mestrestant anirem fent les maletes per marxar de vacances i implementar la nostra particular desconnexió real que acaba sent l’única que compta i per la que paga la pena lluitar amb totes les nostres forces.

_______________