Rialles i plors

Al seu èxit apoteòsic amb "Polònia", Toni Soler hi afegeix una producció periodística consistent.
L'article Sonrisas i lágrimas del diumenge 10 de juny [ La Vanguardia. Qué hay de los nuestro. . Política. pg. 26 ] em sembla antològic.

Primer perquè fa una defensa consistent de la seva feina com a còmic, davant de les crítiques que, prenent-lo de cap d'esquila, pretenen encolomar-li responsabilitat pel fracàs que suposa l'abstenció a les eleccions municipals.
Sabem que el el riure, l'humor, la sàtira són potents armes d'autodefensa i d'atac, però potser no arriben a la màgia de poder aconseguir que milions de persones no vagin a votar. Anàlisis d'aquesta mena diuen molt del grau de pataterisme d'alguns sociòlegs del nostre país.

Segonament per tenir l'encert d'aportar nogensmenys que una cita d'Horaci (que donem per certa sense comprovar-la, encara que això no s'ha de fer ) que diu que diu ...

"Què ens impedeix poder dir la veritat tot rient?"

Finalment, i més important, perquè acaba l'article fent referència a ETA i dient POCA BROMA!

Efectivament, i d'aquí la meva admiració, reprodueix fil per randa l'estructura política del moment. De tot es pot fer broma menys d'unn cosa tan greu com és una amenaça de mort, una declaració de guerra.

"(...) Hoy se habla , sin embargo de una cuestión que no admite risas. ETA rompe
el alto el fuego y mientras tanto, PSOE y PP son incapaces de pactar una tregua
entre ellos. Terrible y descorazonador panorama" (...)

A mi, l'anunci del final de la treva d'ETA em va entristir molt i em va revoltar per dins. Perquè era dels que creien (imagino que com milions de persones d'aquest país) que al País Basc uns i altres havien començat un camí de no retorn al terror i a la mort. Tots els decebuts una vegada més i per sempre, passen a formar part dels qui desitgen veure ETA desaparèixer com més aviat millor.

La veritat és que no em veia amb massa ganes d'escriure res sense fer primer referència a aquesta mala notícia. Toni Soler ho fa per mi. Ara ja podem continuar. I ho farem tot esperant que l'anunci del trencament de la treva no impliqui necessàriament el retorn de la mort i el terror.