Big Google is watching us ... Ja ho sabieu?

Ja fa molts anys que ens en parlen. Hi ha tot una "indústria" dedicada a analitzar el nostre perfil i a classificar-nos en alguna categoria, de tal manera que amb els aitals perfils, degudament venuts a les indústries del consum, ens puguin mirar d'entabanar amb productes que sentim propers, fets per a nosaltres i les nostres necessitats.

Ja fa temps que ens van dir que les nostres targetes VISA són objecte d'anàlisi per a saber quin tipus de consumidor i de ciutadà som.
També a nivell de control polític, és clar, per a tenir una fitxa GranGermanosa de cadascú de nosaltres, ara que l'emmagatzemament de dades electròniques no és cap problema i que l'accés a aquestes dades és cosa de milisegons ...

No sé qui ho fa, ni on ho fan , però no dubto que ho facin.

L'Stasi va ser , tot i la seva relativa eficàcia, un prototip protohistòric del tipus d'organització de control dels ciutadans a l'estil Orwellià. Més tard, Echelon devia ser en el seu primer moment el nou model, la v2.0 de la cosa, i ara aneu a saber per quina versió passen... El que és clar que és una versió completament diferent V3.XYZ, on Google pot comptar els pèls que us queden al cap, si us heu afeitat o no, escolta tot el que dieu, llegeix tot el que escriviu, i ja estan preparant la V4 que controlarà fins i tot el que penseu. M'hi jugo una Voll Damm ben freda.

Estem sempre amb la vida perdonada, perquè si ens la vulguessin complicar, ho tindrien molt fàcil.
He trobat un post amb un títol que es fa mirar. Big Google, sap el que estem fent a cada moment. Bé, com Déu, com tots els altres déus, com Big Brother, la CIA, el Mossad i l' MI5. No sé si també, a hores d'ara, l'Agència Espanyola de Seguretat Interior i la Catalan Intelligence & Dynamic Agency (CIDA). Segur que també.

Google, Like God, Knows What You're Doing

If there's one constant in the online universe, it's
that search engines and
other web services are gathering more and more
information on us, reports the BBC.
Search engines from Google to
Yahoo to MSN, and even individual sites, track what we do online and build
profiles of us based on that behavior. This worries privacy advocates, who feel
we are no longer able to keep our activities to ourselves under such intimate
surveillance.
The companies doing the tracking, though, claim it's all about
providing a more relevant experience for users.
There's also the advertising
aspect. By painting a user picture based on search, e-commerce and other online
habits, ads from major ad vendors can be better targeted. This provides a more
relevant ad experience to the user and therefore more value to the advertiser
and vendor, who can charge a premium rate for access to desired demographics.
One expert says that as a culture we will come to terms with this close
behavioral scrutiny within five years. By then, he speculates, technologies will
exist to empower people to choose the extent to which they wish to be
identified.
Until then, it's incumbent on the user to be mindful of what
their online self-portrait looks like, click by telling click. "

Que hem d'anar en compte amb el que cliquem? Bona, aquesta! Un amic meu m'explicava que fa uns anys es va subscriure al setmanari Newsweek justament per tenir una prova del seu pronordamericanisme. Mares de déus que se'n poden fer de tonteries a la vida!
Però potser no és mala idea. I per fer cas al consell, -no se sap mai- us recomano que de tant en tant cliqueu la web oficial de la Ràdio Vaticana, la de la Conferència Episcopal Espanyola. i la de la Casa Blanca. Això us pot salvar o apanyar una mica la resta del vostre perfil, per molt demoníac que sigui.

Tanmateix, que la cosa està encara poc afinada és un fet constatable, perquè jo (i com jo molta gent que conec) rebo un munt de spams molt pintorescs, com aquells en què des de l'Àfrica tropical o des de l'Àsia exòtica em demanen que em posi en contacte amb algú que ha heredat una millonada de dollars i em proposen fer d'intermediari per poder gaudir d'aquelles quantitats, amb promeses ridícules de quantitats generoses o percentatges temptadors.

Rebre spams d'aquest tipus vol dir que dec figurar encara a la llista general d'imbècils passarells, innocents i ingenus, amb perfil de potencials víctimes d'estafa, amb qualsevol bajanada.

No sé què pensar, però m'inclino a pensar que és més aviat bon senyal. Sí, deu ser bon senyal. Potser fóra més preocupant rebre missatges on em proposessin el tipus de llibres, música, viatges o productes que realment m'interessen, fóra el senyal més clar que ja m'havien caçat definitivament: analitzat, classificat i posat al cove.

Probablement ja n'estic de ben caçat... No, res de probablement: segur!
Però com a mínim jo no en tinc proves... puc somiar i fins i tot inventar-m'hi elements. Això em fa pensar que dins de la mitologia religiosa que ens injectaven de petits hi havia la imatge d'un funcionari del cel que al final de la vida ens llegia la fitxa sencera. No tenien un pèl de tontos aquells capellans. Ja intuien que algú, algun dia fóra capaç d'arramblar, alephianament, amb tota la informació sobre tots els quidams, i fer-ne balanç! Això sí que és tenir visió de futur!

Algú sap a on ens podem adreçar per consultar la nostra fitxa actual i veure si es correspon més o menys amb la visió que nosaltres tenim de nosaltres mateixos?

Mira, això fóra tot un èxit. Un sorteig a nivell mundial ... "This is your life according to Big Google" ... Darrerament ... no paro d'imaginar coses que queden per fer!

__________________

Arte TV Galérie Videos : Faut-il avoir peur de Google ?