28.6.07

Orator 2007. Premis del Concurs d'oratòria 2007



Des de fa set anys, el Projecte Orator és exemple de projecte educatiu ben fet i amb resultats positius.

El dimarts 26 de juny, al palau de Pedralbes de Barcelona hi va haver l'acte de lliurament dels premis del Concurs d'oratòria , que és un dels apartats del projecte.

Festa lingüística important, hi assistien els guanyadors i els finalistes de quatre categories:
Primària, Secundària obligatòria, Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Mitjà i Superior.
Uns 16 centres sobre un total de 175 centres participants, els alumnes dels quals havien d'haver presentat dos discursos en dues llengües estrangeres diferents.

Parlaments de Dolors Solé, directora del CRLE i de l'honorable Conseller d'Educació Ernest Maragall. Presència del senyor Josep Vallcorba, subdirector general de Llengua i Cohesió Social del Departament d'Educació i Universitats.
Presentació i moderació exquisides per part del periodista de Catalunya Ràdio Carles Pérez.
Presència dels 16 alumnes guardonats, (un dels quals era l'Eloi Colldeforns, de VNG) les seves famílies, els seus professors, i els directors o represents dels Centres respectius. Presència de l'equip del CRLE del departament d'Educació.
Presència també de responsables de l'Institut Britànic, dels Serveis lingüístics de l'Ambaixada de França a Espanya (senyor Denis Rey), i els del Goethe Institut de Barcelona.

Es va fer palesa, una vegada més, la voluntat ferma del Govern de la Generalitat de millorar i potenciar les habilitats lingüístiques i plurilingües dels joves catalans, així com la constatació del valor immens que suposa el respecte seriós i profund a la diversitat de les llengües i el manteniment de totes i cadascuna d'elles.

Es va destacar també, amb molta cura i de manera molt justa, la tasca sacrificada del professorat, que amb sentit de responsabilitat i vocació, va sovint més enllà de la feina docent, la que es fa estrictament a l'aula, i es compromet amb activitats i projectes complementaris al servei dels alumnes per millorar la seva formació integral com a ciutadans.

El Conseller Maragall va afirmar que la seva voluntat era intentar projectar aquelles mostres d'excel·lència a tota la societat catalana o, com a mínim, aquesta és la lectura que jo vaig fer de les seves paraules.
En aquest punt, em permeto afirmar que per aconseguir tan lloable objectiu caldrà comptar amb la complicitat del professorat de llengües estrangeres i que aquesta complicitat necessària s'obtindrà si es veuen reconeguts i compensats els seus esforços, i si la legislació es veu reformada en el sentit de racionalitzar una situació actual poc racional: excès d'alumnes per classe (a la classe de llengüa estrangera) i, sobre tot, agrupació lògica i racional per nivells de llengua per aconseguir que tants d'esforços no siguin completament inútils. (sic!)

I potser també, a nivell organitzatiu del Departament d'Educació, el manteniment i la potenciació del CRLE, l'estatus del qual sembla -estranyament- estar en perill d'extinció (?)
Vol dir, senyor Vallcorba, que és una bona idea? S'ho ha pensat bé senyor Maragall?
De savis és rectificar. Perdonin-me la meva gosadia! ;-)

Refrigeri de mitja tarda amb salutacions i abraçades a col·legues i amics de molts anys.
Tornada a casa amb les amigues i col·legues de feina... instants de felicitat ...!
Hi ha estones i dies sencers que s'haurien de poder emmarcar i penjar a les parets de la vida, però no només virtualment!

Anirem pensant i fent propostes per l'Orator del curs que ve.

______________

1 comentari:

Eloi (no Oriol) ha dit...

Ep Sani!

Volia postejar-te ahir en llegir aquest article teu, però finalment no em va ser possible.

Per ser-te sincer, com que no tinc gaire rodatge en aquesta mena d'actes no et podria dir si la cerimònia d'entrega de premis va estar a l'altura d'altres que se n'han fet.
El que sí que sé és que vaig anar-me'n amb les mans buides, i aquesta falta d'organització, francament, desmillora el ben aconseguit "impacte escènic" de tot plegat.

Però de tota manera, ja em serveix de record memorable tot el periple que ha suposat preparar els textos, enregistrar el vídeo, enviar-lo, sentir l'alegria de guanyar quan un no s'ho espera, i com és obvi, poder-ho celebrar tots plegats.

Per acabar, doncs, t'agraeixo el teu suport en el procés, així com també el de la Marisa, perquè em vau oferir l'oportunitat única de participar en aquesta fantàstica experiència.

Val la pena!