Crònica oficiosa i improvitzada de l'acte de lliurament de premis dels Jocs Florals de Barcelona 2007

Dipofilo II 308

Després de sortir il·lès d’algunes peripècies he aconseguit anar de Vilanova a Barcelona en tren i arribar dos minuts abans de les 7 de la tarda al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, després de passar a recollir la meva invitació al departament de protocol, entrant per la plaça de Sant Miquel...

18h58. La sala ja és plena, queden lliures només alguns seients a les darreres files i a dos bancs laterals prop de la zona on hi ha la premsa, fotògrafs i càmeres de televisió. No hi ha paritat: són gairebé tot dones. Així anirem millor.

Va entrant encara algú, però la gent la fa estona que és asseguda. De fet, ho vaig comptar al cap d’una estona, però per imposicions del guió, ara ho he d’escriure aquí. Recompte gairebé científic: unes 13 o 14 fileres de bancs a les quals s’hi havien afegirs cadires. Unes 10 persones a banda i banda del passadís central : 26 persones per 13 o 14 fileres, més unes 20 persones als bancs laterals més una altra vintena d’autoritats, poetes convidats i jurat. Entre 350 i quatre centes persones. Mitjana d'edat , calculada a cops de cop d'ull i de mirades creuades a l'hora del còctel: 65 anys. Em va semblar que hi faltava només una mica de jovent, a l'acte, i així ho vaig dir a en Lluís Solà, amb la idea de posar-hi remei de cara al 150è aniversari.

Comença l’acte a les 19h05, en punt, puntualitat catalana...
Dos membres de la guàrdia municipal, vestits amb uniforme de gala precedeixen l’Ilm. Alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, que entra a la sala acompanyat del President dels Mantenidors dels Jocs Florals, Lluís Solà.

La gent es posa dempeus mentre la banda toca un himne. Potser algú ens dirà quin era.

Comença l’acte tot seguit amb el resum poètic de l’any 2006: lectura de poemes destacats, en una antologia a cura de Jordi Julià.

Ponç Pons (Alaior, 1956) recita un fragment d’Insulària.

Ran del mar sobre el moll enfustat on medit
unes joves angleses parlaven d’amants (…)

Acaba amb un ¡Visca Catalunya!

Segueix Montserrat Abelló (Tarragona, 1918), recita M’he anat perdent, del llibre Memòria de tu i de mi

M’he anat perdent
A poc a poc
Ja no em conec
les mans, els peus.

La sala sencera l’acomiada amb una gran ovació.

Després continua Jordi Larios (Palafrugell. 1959). Recita Teoria de l’ham poètic. (Breu diàleg entre la inspiració i el Poeta) del seu llibre El cop de destral

Màrius Sampere (Barcelona 1928) recita Sempre la realitat del seu poemari Ens trobarem a fora.

Llegeixen després el poema Colors del llibre Dos dies més de sud, de Francesc Parcerisas, (Begues 1944), que no era present a l’acte.

Carles Camps Mundó (Cervelló 1948) llegeix No som res més que un cos que es reconeix del llibre El contorn de l’ombra, Premi Parc Taulí 2005)

Marc Granell (València 1953) recita Fossa oberta del seu llibre Tard o d’hora

Josep Ma Sala Valldaura (Gironella, 1947) recita Déu és mut del seu llibre Vidre fumat.
Isidre Martínez-Marzo, segon dels poetes valencians del grup, recita Poema d’un dia del llibre Hostes (Premi Carles Riba 2005).

Segueixen llavors els tres poetes més joves del grup, tots tres de la generació de 1968.
Gemma Gorga (Barcelona, 1968) recita el poema 12 , Quan sona el despertador, del seu Llibre dels minuts (Premi Miquel de Palol 2006)

L’amor no és una línia recta
traçada amb llapis sobre el calendari: ni anr ni arribar ni
avançar. Simplement, obrir-se en cercles delicats.
Tu la pedra, jo l’aigua.

Preciós.

Segueix Joan-Elies Adell (Vinaròs 1968) recita un fragment de I. ENVOI del llibre Pistes falses. Premi internacional de poesia Màrius Sampere 2005)

(...) No sé emocionar-me,
Deixar-me emportar per una distància
imprecisa existent entre la por
i l’amor, entre el ridícul i el desig.

Jordi Llavina (Gelida, 1968) recita Fulles plastificades del llibre La corda del gronxador. Premi Joan Alcover 2005)

(...)Amb una mica de sort
La glaçada arrestarà el formigueig del cor,
Plastificarà algun gest que et fa mal,
Llimarà aquella punxa que et fa nosa
i tu podràs pensar, viure amb una mica més de calma.

Acabada la primera part, hi ha un interludi musical a càrrec del pianista J. Enrique Bagaria
que interpreta La valse de Maurice Ravel. Emotiva versió. Aplaudiments sentits. Quan per sortir passa molt aprop d’on jo sóc, una senyora força enjoiada i elegant li pregunta fluixet “Quants anys tens?”. Veig que ell no ha sentit la pregunta, ella li ho repeteix fins a tres vegades. A la quarta, ell li contesta: 29. És ella qui m’ho diu quan, al cap d'una estona, jo li pregunto quina edad li ha dit que tenia…
Imposible de reproduir el sentiment de la senyora per aquell artista, però ens ho podem imaginar.

Amb motiu de la publicació del nou diccionari de l’IEC, el DIEC2, en Pere Tió llegeix un poema de Joan Coromines: Venturós és aquell que ...

Arriba el torn de donar els resultats dels Jocs Florals de Barcelona 2007.
Pren la paraula Lluís Solà, president dels Mantenidors dels JF, que llegeix el seu discurs “La paraula i el lloc”:

(…) Puc donar testimoni, en nom dels mantenidors dels Jocs Florals d’enguany
de la quantitat i de la qualitat de les obres presentades, i de la presència de textos d’alt valor poètic procedents d’arreu del territori. Entre aquests, de vuit a deu formen llibres molt consistents. La qual cosa demostra , una vegada més, la capacitat de renovació de la poesia catalana, la seva vigència i la seva diversitat i, sobretot, la vocació de la nostra poesia actual d’estar a costat i de fer-se la veu dels problemes fonamentals de l’home contemporani. (…)

A desgrat , doncs, de les insídies, de les injúries i de les coaccions, a desgrat del setge implacable a la llengua, els poetes de les postres terres parlen. (…)

En David Castillo llegeix, per la seva banda, l’Acta dels Mantenidors del premi de poesia Jocs Florals de Barcelona 2007, en la 149 edició de la seva restauració.

“

Llegits i considerats els 66 llibres de poemes presentats, el jurat ha procedit a seleccionar els que segons el seu criteri, reunien els valors més destacats i que són, per ordre de la seva presentació, els que a continuació s’enumeren:

10 [Títol: Erinna. Lema: Retratantic sense rostre]

30 [Títol: Benefici d'inventari Lema: Juli Capilla ]

36 [Títol: Ciutat Lema: - ]

62 [Títol: Llibre de les brandàlies Lema: - ]

65 [Títol: Flors a casa Lema: Campanars de diumenge]

Els mantenidors decidiesen, per majoria, atorgar el premi de poesia JF BCN 2007 al llibr ed epoemes número 65, titulat Flors a casa, de la poeta Maria Josep Escrivà Vidal.

Barcelona, 19 d’abril de 2007.
Signen: Lluís Solà, president, David castillo, Gaspar Jaén i Anna Ma Moix, vocals.

Aplaudiments. Ma Josep Escrivà, alta, prima, guapíssima, va vestida amb un elegant vestit jaqueta tot blanc.
L'Alcalde Jordi Hereu li lliura el premi [10.000€, la publicació del poemari a Edicions 62, col·lecció poesia] i "la flor natural".

Marc Granell, és l’encarregat de fer una glossa de Ma Joseph Escrivà, de qui ell es amic personal. L'acaba dient això:

“Si no ho havien pogut fer fins ara (…) aquestes Flors a casa els donen l’oportunitat d’acostar-se a una de les obres més sàvies, sòlides i conmovedores de la poesia catalana última. No deixin d’aprofitar-ho. Moltes gràcies.”

S'explica al públic que Ma.J. Escrivà esdevé així, a més, poeta de la ciutat, i susbtituirà al fins llavors poeta , Jordi Valls, que fou el guanyador del premi l'any passat.

Na Ma Josep fa els agraïments a les autoritats, al jurat i als presents, també a Marc Granell, i explica el perquè del títol Flors a casa: perquè desenvolupen la seva bellesa com un recurs de supervivència, igual que la poesia per a ella.

Acaba llegint un poema titulat Alqueria del Duc, lloc situat al Grau de Gandia: En record d'un rogle de violetes avui desaparegut.

"Els van caure damunt totes les runes
però fou pluja de pètals de roca
(...)

Un dia es van recompondre les runes
i el terra que era jça de violetes
esdevingué empedrat amb fred de llosa.

(...)
Només perdura encara cada vespre
l'antic silenci litúrgic dels pous,
i un raig als finestral de llum tardana
que lentament s'esfulla
sobre els murs tremolosos
de pura soledat
violeta."

Acaba l'acte amb la interpretació de l'himne nacional: Els Segadors. Tremolen d'emoció les parets i l'aire del Saló de Cent i l' invisible perfum de poesia que envaheix l'esperit de tots els presents. ¡Visca Catalunya!

Calia ser-hi. I hi vam ser.

_______________

Notes de premsa sobre els Jocs Florals de Barcelona 2007


_______________

Agraïments
Fotos de l'acte amablement cedides per Ruth Marigot, servei fotogràfic del diari Avui.

Aquí, la invitació, el llibre que fou ofert als assistents al final de l'acte.
El meu exemplar, amb les dedicatòries de la guanyadora dels Jocs Florals d'enguany, Ma. Josep Escrivà, i del poeta de Marc Granell que molt amablement ens van concedir.


______________