25.10.09

Repugnant cas Millet 3/X

A hores d'ara, sobre aquest cas repugnant ja hi ha escrit molt més del que ningú no es pensava en començar la premsa a destapar la caixa de Pandora del Palau de la Música.

La Vanguardia
Dijous 22 d'octubre de 2009.
"El caso Fèlix Millet desata una feroz pugna entre jueces y fiscales". (pg. 57)

"Millet presionó al "más alto nivel" por el Príncipe de Asturias" (pg. 58)

Regió 7
Divendres 23 d'octubre de 2009
"Millet diu que va obrir un copte a Suïssa per protegir els estalvis després de morir Franco" (pg, 22)
"Un germà de l'expresident del Palau diu que està malalt i que s'ha carregat el cognom" (pg. 22)
El cognom Millet ja gairebé s'ha convertit en anatema a la societat catalana i no són pocs els familiars de l'expresident del Palau de la Música a qui els esquitxa immerescudament la ignomínia dels seus excessos" (pg. 22)

El Periódico
Dissabte 24 d0ctubre de 2009
"Puja el suflé Millet. El fiscal eleva a 20 milions el saqueig del Palau " (portada).


Ara, llegides les informacions d'aquesa darrera setmana, ja són possibles les apostes per veure qui endevina a quants milions d'euros pujarà el robatori dels lladres i quantes persones i institucions més s'hi veuran implicades.

De moment la torrentada ja ha fet molt de mal, però probablement en farà encara molt més, a mida que es coneguin més i més detalls, com ara el de les factures de

"6.700€ en flors"
que declara en la portada El Periódico, o com el que es diu a l'interior, (pg. 17), que
"els reemborsaments al dirigent convergent Àngel Colom consten en dos rebuts
diferents (...) I en la comptabilitat de l'entitat [Fundació Orfeó Català]
hi ha dues sortides per aquest concepte, una del 31 d'agost del 2000, i una
altra, el 15 de setembre del mateix any".

Bé, Artur Mas pot anar de víctima, però el fet és que els esquitxos del cas, li agradin o no, taquen CDC per responsabilitat d'algun -ara- membre de la coalició, com Àngel Colom, no perquè algú el persegueixi. I hi ha també el tema dels fons rebuts per la Fundació Trias Fargas. Legalment? El que sí és clar és que CDC va estar 23 anys al front del govern de Catalunya i bona part del problema es va coure durant aquells anys! Alguna conselleria hi devia tenir alguna responsabilitat en el descontrol i saqueig dels diners que rebia el Palau de la Música... O no?

Tot i que la perspectiva és només la d'uns pocs dies, les declaracions dels advocats defensors de F. Millet i J. Montull explicant la autoinculpació dels implicats es converteixen en ridícules, cíniques i falsàries, i fan créixer la indignació en progressió geomètrica tot convertint-se en una mentida afegida que hauria d'estar contemplat com agreujant a la condemna.

Josep Cuní va fer d'un dels abanderat de la "manifestació vitual" de tots els ciutadans que no entenien com era que el jutge instructor del cas no decretés presó per als inculpats.
Només molt al final de la setmana quan hi va a començar a haver sèrioses desavinences entre els jutges catalans es va començar a parlar del concepte "d'alarma social" a més del de la por de fuga (poca i poc probable) i de la possibilitat que, en llibertat, els inculpats tinguessin marge de maniobra i impunitat per destruir proves, alertar terceres persones i muntar estratègies igual de sibilines que les que els van permetre delinquir a la cara de tothom durant anys i anys.

Per sort per a tantíssims experts que haurien hagut d'adonar-se'n abans, la "magnitud de la tragèdia" és tal que dilueix totes les responsabilitats en un oceà de culpables per omissió i irresponsabilitat, però que probablement tindrà poques conseqüencies.

Només ens queda la mica d'esperança -als qui els en quedi- de pensar que tot aquest terrible desastre servirà perquè els delinquents de rang supermafiós estiguin una mica quiets durant una curta temporada i tot plegt serveixi per netejar molta porqueria.

El que caldria retocar, la llei sobre finançament dels partits polítics i la modificació del codi penal, endurint de veritat les penes per a delictes d'aquestes caraterístiques i magnituds, probablement quedarà com a utopia a implementar cap a finals de segle XXI o mitjan segle XXII.
I tant de bo que m' equivoqui!

_________________


Enllaços

Salvador Cardús. Política i antipolítica
Saragatona. Millet
Francesc Puigcarbó. Palau de la Música? ¡No! Plaza Féliz Millet
El Periódico. Millet retiró 10 millones en efectivo de las cuentas del Palau en 6 años
Google : "Félix Millet" +Palau +corrupció +política

5 comentaris:

Júlia ha dit...

Em temo que tot quedarà amb un 'dolent' de la pel·lícula i, com en tants altres casos, tot seguirà si fa no fa. Crec que hi ha més 'palaus de la música' per la nostra societat, encara que no arribin a aquest gruix -o potser sí- i que ja faran per manera de tapar-se mútuament. També crec que les coses es destapen quan a algú li convé. O no es destapen.

Francesc Puigcarbó ha dit...

aqui s'ha esquitxat tothom, com diria Berlanga: "Todos a la cárcel", però com són tants, no ens hi caben hi els tenim al Parlament.

una abraçada.

El veí de dalt ha dit...

En Puigcarbó ho ha clavat!

Unknown ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Unknown ha dit...

Benvolguda Júlia, benvolguts Francesc i Veí, gràcies per participar en el tema tan brillantment amb els vostres comentaris.

Sí, l'altre da jo em preguntava si el Joan Laporta (que a mi em cau més aviat força bé) no havia sigut l'instigador, via el subordinat molt ben pagat Oliver, de fer espiar els seus vicepresidents ... he he he he

- Política Ficció- (?)
-Oliver, que sàpìgues que quan es destapi l'afer iens descobreixin, a tu et tocarà fer el paper de dolent. Jo quedaré com qui no sabia res de la cosa però et faré costat i a quí no haurà passat res. D'acord?
-I tant, Joan. No cal dir-ho. Qui paga mana. Això ho tinc clar des de quan era a TV3...
Dono l'ordre d'espiar-los, eh?
Ah! Direm que és per protegir-los, et sembla bé la idea?
- Bé, amb això t'estàs guanyant bé el sou, noi.
Sobre tot, que no se t'escapi el riure quan et gravin per televisió els de TV3, eh?

_____ Fi de la seqüència __ (?)enregistrada el 11.09.2009

Júlia, n'estic tan segur com tu que hi ha més "palaus".
La Ndraguetta calabresa s'endú la fama però la màfia catalana carda la llana.

I ja vaig dir que només que el govern aconseguís destaper una centèsima part de les grans estafes i robatoris amagats que hi ha instal·lats i funcionant permanentment a Catalunya, hi hauria prou diners perquè ningú tornés a passar gana. i es podrien renovar totes les ecoles i tots els hospitals i augmentar totes les pensions. En Castells i en Saura ho saben, i el molt Honorable José Montilla també, però no s'atreveixen a desmuntar el país! No volen trobar-se cap cap de cavall al llit ;-)

Ens cal una nova cultura política regeneradora que s'apliqui a desterrar la corrupció exagerada. Ja sabem que de la corrupció normal en diuen economia .

Per tot això i més, els bons destapadors d'estafes milletanes, bons patriotes seran.