23.11.09

Suïcidi de tres membres del Tribunal Constitucional (Entre el somni i el malson)

"Tres miembros del Tribunal Constitucional se han suicidado".
Era la portada del diari La Razón.

Seguien diverses conjectures sobre els continguts d'unes suposades cartes escrites pels "interfectes" i deixades al Senyor Jutge. La foto d'una de les cartes, il·legible, i signada amb signatura igualment il·legible no feia sinó aportar més dramatisme a la ja tràgica notícia.
I curiositat! Què li diria un membre del TC suïcida al jutge? Què explicava aquella decisió col·legiada que semblava, allò sí, haver estat degut a alguna mena de "consens" o de "juguesca"? A qui beneficiava el triple suïcidi?

No quedava clar si eren tres homes o si eren dos homes i una dona. L'única dona, es la presidenta del Tribunal, na Excma. Ma. Emilia Casas! No. De seguida van descartar aquell rumor sobre la Presidenta. És ben sabut i és profecia que les dones són molt més llestes i equilibrades que els homes... Ho diu el refrany, oi?

De seguida es va sentir dir que la presidenta havia començat a fer una ronda de trucades al més alt nivell polític i jurídic, sempre sengons els mitjans de cumunicació.
El País, en lletres de 72 px: "El TC se suicida".
Els periodistes amb columna fixa, maldaven per aconseguir el titular més (escabrós, original i ) impactant:

"Miembros del sector de los halcones del TC..."
"Se deshace por fin el entuerto en el que había caído el órgano supremo de ..."
"Llanto y desolación por doquier en el edificio del TC"
"Qué pasará con la sentencia sobre l'Estatut de Catalunya"
"¿El principio de la independència de CataluÑa?"
"Por primera vez en la historia judicial ..."
"El PP pide a Aznar que salve a España de ..."
"Modificación esencial de la correlación de fuerzas en el TC..."
"Tragedia Constitucional" (Intereconomía)
"Commoció general per la notícia" (Regió 7)
"Se suiciden tres membres del Tribunal Constitucional" (Vilaweb)

Una emissora emetia música fúnebre. Una altra feia una anàlisi de la situació anterior, la situació actual i pronosticava la situació futura del TC. Una tercera feia una panoràmica històrica del TC des de a seva creació fins al present.
Catalunya ràdio prometia una entrevista amb els principals líders dels partits polítics per conèixer llur opinió de primera mà.
TV3 anunciava un programa especial en què s’emetria un comunicat del molt honorable José Montilla.
TV1 estava a l'espera de connectar amb la Moncloa i escoltar el comunicat oficial.
Els programes “del cor”, especialment Dónde Estás Corazón i Sálvame de Luxe anunciaven una moratòria d’un mes sencer en senyal de dol.
Mentre que Gran Hermano i La Noria prometien adaptar els seus continguts, també en senyal de dol, evitant els comportaments frívols i les referències morboses habituals.
El programa 59 segundos emetria també un especial en format especial: excepcionalment foren "2 minutos medio"...

Em vaig despertar amarat de suor, assegut a la tassa del vàter. Vaig prèmer el botó de la cisterna. Mentre em rentava les mans me les mirava amb el temor que gotegessin sang.
No. El mirall em va tornar la imatge d'un altre jo una mica espessa i somnolient.
M'hi havia quedat adormit tot llegint Novela de Ajedrez de Stefan Zweig.
Per dinar només havia begut aigua i l'únic medicament que havia pres, de bon matí, era una pastilla de ferro, contra l'anèmia. No estava doncs sota els efectes de cap droga estranya, tret dels efluvis marejadors de les notícies de la vida diària.

De sobte vaig recordar, però, que demà és dimarts, i que al blog Dimarts de sang hi penjarien un nou enigma "negre o criminal" que caldria resoldre.
Ara entenc, - o així m'ho sembla- el perquè de tot plegat -vaig dir-me.

I em vaig adonar que tot havia estat un somni. Un malson, vaja, per dir-ho ben dit. "Una pesadilla", "un cauchemar", "una nightmare"... que en realitat havia tingut lloc durant el dia, a s'hora baixa, un capvespre amb cel rogent, amb vent i sense pluja.
I és que aquests dies, les notícies sobre el TC són tan negres, tan "quasi criminals" que fan anar de cul les neurones i les sinèrgies cerebrals de la gent més assenyada.
No m'estranya que algunes es desmadrin i s'alterin de valent tot provocant aquests monstres estranys, malsons incontrolables, barreja de desig i d'impotència.


__________________

4 comentaris:

JPQ ha dit...

No nos caerá esa... el suicidio comporta un mínimo sentido épico de la vida y la puesta en escena de la vida... los italianos eran capaces de suicidarse, hasta hace pocos años... en Caína, se reirían del suicida,

Q.-

miquel ha dit...

Aquí no se suïcida, ningú, Sani (allà on JPQ diu "épico", jo afegiria "ético").

Unknown ha dit...

JPQ,
Bueno, sí, creo que más de uno habrá pensado que esa sería una posible pero muy improbable solución al conflicto real.
Alguien tendría por fin que mover ficha.
Puede que pensara en la Gripe A, en los muchos accidentes de tráfico que hay, o en cualquier perturbación que viniera a perturbar ese "oasis de paz" en que se ha convertido el TC.
¿Qué pasaría si pasara algo?
Y vino la ensoñación... incontrolable...como todos los actos surrealistas...

Convemdrás conmigo que pere no anda descarriado proponiendo añadir ético a épico.
Pero mucha política se basa justamente en apartar todo atisbo ético y susbtituirlo por una cosa que unos llaman pragmatismo y otros corrupción.

Unknown ha dit...

Hola pere,
"Aquí no se suïcida ningú": és clar no hi hauria ni llades ni serenos, ni enigmes ni comissaris, ni pistes ni solució.

Allà al TC tampoc, allà tampoc !
Els somnis tenen molt d'associacions impossibles i de vegades esfereïdores, però només són somnis i els somnis, somnis són.

Ara em fas pensar que l'associació lògica amb el blog hagués sigut "Assassinat múltiple al TC" , però no, mira per on es van decantar les neurones...
I posats a pensar-hi, ara ben desperts,.. ¿No es estrany que en dos anys i escaig no hi hagi hagut cap novel·lista de novel·la negra o criminal que s'hagi atrevit a imaginar una trama amb el TC de fons i amb final feliç! ?
En Manolo Vázquez Montalbán segur que ho hauria fet.