M'en vaig pel món de la mà de Kapuscisnki i Heròdot

Reconec que amb la lectura d'en Kapuscinscki em cau la baba. Primer amb Eben i ara amb Viatges amb Heròdot, me'n vaig de viatge per móns antics i contemporanis i per immensos territoris d'arreu del món.

A la portada del llibre en l'edició catalana de l'obra d'Empúries/Anagrama hi ha la llebre més famosa de totes les llebres mai pintades al món: la llebre d'Albrecht Dürer.

I és curiós adonar-se que fins als voltants de la meitat del llibre no apareix l'explicació del perquè d'aquella portada.

El capítol XIV de l'obra (ni l'autor ni l'editor no especifica el número del capítol, pero ho faig jo) té per títol La llebre. S'hi explica l'intent fallit de Darios, rei de Pèrsia, per controlar els escites, poble situat al nord del seu reialme que s'estenia pels confins dels actuals Ucraïna i Polònia.

Kapuscinski es fa un fart de citar el tercer llibre d'Heròdot on s'hi explic aquesta campanya. Els Escites van decidir que no espodien enfrontar a un exèrcit tan poten com el Darios i van optar per fer com en Mao Tsé Dong molt més tard, només que els escites ho feien a cavall.

Quan els escites ja no es van poder o voler amagar més i van decidir fer front als perses, Heròdot descriu l'escena:

"Quan els escites estaven formats, hi va passat entremig una llebra i, a mesura que la veien, es posaven tots a empaitar-la. Tans avalotaven i vociferaven que Darios va preguntar a què venia aquell xivarri dels enemics; i en assabentar-se que empaitaven la llebre, va dir als companys habituals de confiança:'Molt en ens menyspreen aquests homes (...) ens cal un bon pla per retirar-nos amb seguretat' ."

Kapuscinski citant textualment Heròdot . Viatges amb Heròdot (pg. 135)

Continua ell dient :

"Una llebre amb un paper clau en la història? Els historiadors estan d'acord que els escites van deturar el progrés de Darios cap a Europa. Si no hagués estat així, el món podria haver canviat. I el que va decidir la retirada de Darios va ser la cacera plàcida d'una llebre (...) Aquell mensyspreu ia quella humiliació van significar per al rei dels perses un cop més terrible que si hagués perdut una gran batalla."
Kapuscinski . Viatges amb Heròdot (pg. 135)

No m'he pogut estar d'anar a buscar a la Vikipedia una imatge de la llebre d'Albrecht Dürer; una imatge d'Heròdot i una de Kapuscinski; els mapes convenient sper situar els món d'Heròdot, els Perses de Darios i els Escites de la llebre. M'he quedat ben descansat trobant-t'ho tot amb un tres i no res!

I he pensat en el destí de les obres de referència que hi ha a casa: els diccionaris de tota mena, una enciclopedia Sopena, una enciclopèdia Universalis, en francès, que va costar una fortuna fa 15 o 20 anys, encara una altra enciclopèdia juvenil, i fins i tot l'Atles universal de l'Enciclopèdia catalana!

Es una mervella saltar del Congo dels 60 a l'Iran de l'aiatol·là Khomeini, revistar la construccio de Persèpolis (330 a.C.) i veure com Alexandre el magne s'acosta Pèrsia amb els seus exèrcits...

Visitem Etiòpia i tornem per veure com Xerxes, substituteix Darios al capdevant de l'imperi persa...

La seducció que Kapuscincski sent per Heròdot en la transmet sencera i augmentada. Li dedica el capítol XVIII amb el títol Les tècniques del Grec on analitza la manera d'escriure i de gestionar la informació que reb Heròdot.
Com a periodista que és, aquelles tècniques de rocollir informació i abocar-la als seus llibres el fascinen, perquè el grec demostra en els seus escrits que fa tots els possibles per ser honest, comprovar i contrastar les informacions, i ser conscient que hi ha una realitat incerta que no té ganes d'inventar ni resoldre falsament, sinó mostrar la complexitat i justificar les pròpies deficiències...

Com més temps passava llegint les històries d'Heròdot méa afecte li agafava. Allò era gairebé una amistat. (pg. 165)

A mi em em resulta doblement plaent llegir el relat de les peripècies que passa durant els seus viatges com a corresponsal a la Xina, l'India, diversos països d'Africa i i a la vegada, recrear-me aquell segle Vè a.C. en que viu Heròdot. És una lectura que no em canso de recomanar a qui no l'hagi disfrutada encara.

______________