Repugnant "Cas Millet" 1/X

A hores d'ara, els ciutadans que disposen d'accés a Internet tenen una font inesgotable d'informació. Valgui el que valgui aquesta informació. Em refereixo als cercadors en general i a Google en particular. Acabo de trobar-hi "marro" sobre el repugnant "Cas Millet".

Fa dies que volia dir alguna cosa -no m'atreveixo a dir "a dir la meva"- perquè reconec que ho veig tan gruixut que encara no tinc opinió del tot formada. Només sentiments primaris, com la majoria de catalans que van de sorpresa en sorpresa, en dosis homeopàtiques perquè no es produeixin massa suïcidis ni homicidis.
Mica en mica, la merda es va escampant i estarà bé que esquitxi a tots els hipòcrites que han participat en aquesta gran traïció a la Catalunya honesta.
Cal que l'oasi català olori tota la pestil·lència que calgui i que ningú es posi pel mig a mirar de relativitzar la magnitud de la tragèdia.
Caldrà que la Justícia faci bé la seva feina perquè aquí en aquest cas s'hi juga bona part del minvat prestigi que li queda.

Per mirar de fer-me una idea del que s'ha dit fins ara se m'ha acudit començar per anar a buscar a les "fonts de Google" la informació directa sobre el cas, "tal com raja" de les dolls:

Sorpreses immediates:
1. Resultados 1 - 10 de aproximadamente 55.700 de "Cas Millet".
2. Resultados 1 - 10 de aproximadamente 30 de "Cas Millet" +estafar +partits polítics
3. Resultados 1 - 10 de aproximadamente 19 de "Cas Millet" +"càstig exemplar".

No sé massa bé per on començar, però faré una tria.
El pitjor és que amb la decisió de no prendre declaració als màxims "presumptes" fins el dia 16 d'octubre, el jutge instructor del cas l'ha feta bona. És un molt mal començar o així ens ho sembla als ciutadans "d'a peu". Sembla que doni al implicats uns marges de maniobra que equivalen a tracte discriminatori al seu favor. Es lògic? És sensat?

M'oloro que estem davant de l'escàndol català de part del segle XX i del segle XXI, i que el que fins ara se sap és només la centèsima part de la punta de l'iceberg.
Intento imaginar el nombre de milers de fulls que tindrà el sumari i el nombre de persones directament connectades amb la trama de corrupció. Intento imaginar quan se celebrarà el judici i quin serà l'estat de salut del senyor Millet per aquella data llunyana allà cap el 2014? O potser encara molt més enllà? Intento imaginar si entrarà a la presó o s'ho farà venir bé per fer-s'ho perdonar...

Si no fos per la crisi profunda que travessa el país, tot plegat només fóra una estafa més, en la immensitat de l'oceà d'estafes en que sura aquest país. Però resulta que ara ja parlen -Edward Hugh al programa Singulars, d'avui dimarts 6.09.09- de reduir els sous i els preus un 20% per sortir de la crisi. I això són xifres prou extremes que obligaran els ciutadans a exigir que abans d'apujar impostos, rebaixar sous i imposar una mena d'economia de guerra abans es passi el cedàs i tornin tots els botins robats , (ja que no hi ha guillotina) tots els lladres, estafadors, corruptes, mentiders i farsants que s'han lucrat durant anys i panys.

Veient la magnitud dels casos Huguet-De La Rosa-Núñez i Navarro que ara es jutgen; el cas Gürtel i el Cas Millet, no puc deixar de pensar que una actuació decidida i combinada per part dels ministeris d'Economia, Treball, Interior i Justícia a nivell estatat i de les mateixes conselleries a nivell autonòmic potser farien aflorar sobre la taula no ja 15.000 milions d'euros sinó deu vegades més i que amb aquells 150.000 milions potser sí es podria fer alguna cosa a molts nivells.

Patètic i escandalós Duran Lleida avui 6.09. 2009 declarant a televisió, per a defensar que A. Colom aconseguís 12 milions de pessetes per netejar deutes del PI, que tots els partits van a trucar portes i buscar fons per finançar-se, i que això és totalment legal. ja es veu ben clar que no té la consciència tranquila.

Em temo que el cas Millet posarà a molta gent al seu lloc: molts polítics corruptes o incompetents fóra de la política i uns altres a la presó.

De tots aquest afers repugnants n'hauria de sortir un país més net i honest, però això passa necessàriament perquè es faci justícia de veritat... Peti qui peti!

____________________________