27.8.09

Meme lingüístic

Un bon amic m'envia un enllaç perquè em llegeixi un article tot curiós del The Guardian, de principis de juliol

The Guardian


Which words make you wince?
Poets have been asked for their most hated words. What are yours?

Una cosa així com: quines paraules trobes realment odioses? et resulten insuportables?/et posen malalt?/ et fan fàstic?

El curiós del cas és que en l'article precisen que van fer la pregunta a uns quants poetes... potser -imagino jo- perquè si ho haguessin preguntat al carrer, les respostes haurien pogut estar massa connotades per la situació política o econòmica a la Gran Bretanya o arreu del món, o pels horrors de les guerres que no acaben i les catàstrofes que no paren d'assolar tots els continents...
Però el fet és que l'article acaba fent la pregunta a tothom, cosa que el tranforma en un "meme" lingüístic, un dels pocs memes que devien quedar encara per fer. (?)

I curiosament els britànics van contestar: entre el 7 i el 24 de juliol el meme lingüístic del Guardian va rebre 1751 respostes , de lectura recomanable a lingüistes, sociòlegs i curiosos de tota mena.

Vaig contestar al meu amic dient-li que en anglès, a mi hi ha paraules que m'encanten, d'altres que "em fan gràcia", d'altres que trobo difícils o estranyes, i d'altres encara que , a tot estirar, trobo una mica ridícules, però que no en tinc cap que em disgusti massa profundament.
Podem arribar a trobar odioses algunes paraules?
Crec que sí. Pensant-hi una mica , la veritat és que se me'n van acudir tot un munt... que aquí redueixo a tres, de manera metonimicosinecdòtica i amable: pound (a hores d'ara haurien de tenir euros i no lliures, aquests quintacolumnistes britànics), fog (perquè té connotacions boiroses i em costa d'evitar d'associar-la a fuck! -aquesta realment divertida!) i torture (que evoca sempre el pitjor de totes les maldats de l'ésser humà i que em posa malalt sempre, en qualsevol idiom que aparegui.)

Aviat vaig pensar què contestaria jo si em fessin la mateixa pregunta en català.

Acostumats com estem a defensar la llengua contra els mil enemics que l'ataquen, més aviat pensem en salvar paraules i no ens queda massa esma per analitzar quines paraules ens provoquen més animadversió... Però de ben segur que cadascú té les seves, oi?

Fent una mica d'esforç he pensat que -hàbilment interrogat- em veuria obligat a confessar que quatre de les paraules que més em treuen de polleguera en català són:
àdhuc, pressumpte , corrupció i popular com a adjectiu associat a la paraula Partit.

La pregunta és si us atreviu vosaltres a dir les vostres en català !
Ah! Pel mateix preu podeu afegir, si voleu, les paraules que menys podeu suportar en castellà, i/o francès, i/o anglès, i/o italià, i/o alemany o qualsevol altre dels molts idiomes que coneixeu.

Us abelleix la paraula "rentrée" a finals d'agost?

_________________

12 comentaris:

Júlia ha dit...

Bon dia, Sani,
Jo tinc mania a aquest tipus de paraules que, a força d'utilitzar-se perquè són 'moda' acaben per fer llàstima, precisament fa uns dies en parlava 'La Vanguardia', en concret sobre el mot 'sostenible' o 'insostenible'. Els polítics són especialistes en l'ús de paraules buides. Mira, m'has donat una idea per a un post.


http://www.lavanguardia.es/premium/epaper/20090822/53770323567.html

Una cosa es que la paraula et resulti odiosa pel que significa, com en el cas de 'tortura', i l'altra perquè no te n'agradi el so, una vegada crec que era Vázquez Montalbán parlava de la necessitat d'utilitzar en poesia paraules malsonants com 'sobaco' per donar-les volada.

Les paraules, com la borsa, tenen alts i baixos, fixa't en els noms de persona, per exemple.

Arlequí ha dit...

Hola Sani! Aquí tens el meu enllaç del Meme Lingüístic que he penjat al bloc:

http://rcanovalls.blogspot.com/2009/08/meme-linguistic.html

Salutacions cordials.

Sani Girona Roig ha dit...

Hola Júlia,
L'encertes de ple apuntant que no és el mateix el so de la paraula que el seu significat. Però el meme no precisa què hauríem de tenir en compte a l'hora de contestar. I millor que sigui aixi, perquè al cap i a la fi el que interessa de veritat és l'explicació que cadascú doni de la tria de paraules que fa.
(Per cert, això em fa pensar que jo no n'he aportat cap d'explicació. Glups! Veig que ho hauré de fer).

Dius

"els polítics són especialistes en l'ús de paraules buides. Mira, m'has donat una idea per a un post."

Bé doncs me n'alegro, però t'he de dir que jo que sóc home d'idees que no duc a terme, vaig imaginar fer un llibre -ara et proposo fer-lo junts- basat en aquesta desgràcia que caracteritza els polítics cínics, que malhauradament són munió.

El llibre fóra un manual per ensenyar a parlar bé a polítics, futbolistes, mestres i professors i als personatges-ratolins que passen per programes del cor a televisions d'abast estatal (per allò de fer també algun cèntim a més de guanyar la glòria amb el llibre ;-).

Es tractaria justament de reflexionar sobre el sentit de les paraules plenes i les paraules buides, les que poden ser irritants iles que ho són, les que poden canviar la imtge de marca d'un personatge... i no m'allargo més... he he he..
Bé no em diguis que no, encara, pensa-hi, i ja en parlarem, pero mentrestant, tu i tots els selectes lectors del Dipofilo podeu anar fent sols/soles aquest manual tan necessari i que encara està per fer!
I si ho aconseguiu...Felicitats.

Helena Bonals ha dit...

Hola:
T'ho dic aquí, perquè els meus blocs no m'ho permeten:

les paraules "resignació" i "calculador" em repel.leixen molt.

Sani Girona Roig ha dit...

Hola Helena,
Ara apunto el teu blog a la meva llista.
Tant és deixar-ho aquí en forma de comentari com fer com la Roser i penjar-lo al propi blog. El cas és participar.

Les paraules que tries són repel·lents "per se". NO hi tinc res a dir ... només que no t'estiguis d'afegir-ne d'altres o alguna explicació en un nou comentari si vols.

I felicitats per intentar reflectir la llum del sol. És una aspiració prou ambiciosa que mereixeria poder-se fer realitat.
O ja ho és?

Marta ha dit...

Protocol és la paraula que més rabia em fa.

Helena Bonals ha dit...

La lluna reflecteix cada nit la llum del sol, però a vegades la tapen els núvols i no ens n'adonem.

"Tenir principis": aquestes dues paraules juntes també em molesten bastant.

Xurri ha dit...

En anglès em fan ràbia "patronise", perqué el concepte em sembla odiós, "gorgeous" perqué és molt cursi, i "availability" perqué no hi ha quí la pronuncíi.
En castellà diria que "calcinado" em posa dels nervis perqué es fa servir fora de context - en comptes de carbonizado-, i "dantesco" perqué se n'abusa. "Brutal" normalment és una exageració molt incòmode.

Per últim, en català, em molesta "encisador" (i no em preguntis perquè), "d'antuvi" (massa forçat), i "text" (mai no sé com escriure-ho en singular, plural).

Sadurní Vergés ha dit...

No suporto el verb "entotsolar-se". El fan servir molts poetes però el trobo pedant i malsonant.

Salut,
S.

El veí de dalt ha dit...

T'he fet els deures...

xurri ha dit...

... s'ha perdut el meu comentari trilíngüe? :o(

F.Puigcarbó ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.