"Divises" personals

Quan estava a punt d'afegir un enllaç a un comentari que aportava a un post de l'Efecte Jauss 2.0 m'he adonat que em faltava un post on recollís les meves grans "divises" personals. Aquelles que sobresurten per sobre de la maror d'altres divises: diguem-ne eslògans, frases fetes, aforismes, màximes, proverbis o sentències ...

És per això que, veient que no ho havia fet a la web Dicofilopersiflex, sinó només plantat a la portada, em decideixo a fer-ho ara i aquí.

La llista, sense ser infinita, és llarga. M'encanta la que va triar en Pere Marquès: "L'optimisme ho és tot en tot". Una bona referència filosofica per anar bé per la vida. També m'agrada la definició de Cultura que va fer Malraux, o la frase mítica de Casablanca lleugerament retocada: "Sempre ens quedarà el sentit de l'humor" [si ho arribessim a perdre tot]...
Cal tenir a mà aquesta sabiduria popular per sobreviure en la selva de la vida i les seves crisis cícliques.

Per ordre invers d'obsessió obsessiva, reprodueixo aquí a sota tres de les divises que en dic "meves" perquè em tenen el cor robat, i que sempre tinc presents en els meus pensaments, com si fossin fars que guien el vaixell a port o, com a mínim, eviten que s' encastri contra els esculls més afilats...

"The way to being natural is sometimes quite artificial"
Involuntary piece of Philosophy by a Californian advertiser

"Encara escric amb una certa por, o potser, més exactament caldria parlar d'un cert pudor elemental que, per sort meva, mai no m'abandona (...) Estimo molt també, allò que escric. Ho estimo tendrament, profundament, no amb un amor egoista i pedant sinó amb un amor clar, que posa accents de llibertat damunt cada paraula"
Miquel Martí i Pol. Les Clares paraules (Obra poètica IV)

"Sois toujours poète, même en prose"
Charles Baudelaire. Mon Coeur mis à nu (66)

Avui, l'amic de l'Efecte Jauss m'ha ajudat indirectament a imaginar-ne una de nova, de la qual em declaro creador:
"Més val penedir-nos del que hem escrit que d'allò que no hem escrit". SGR.

Sí, ja sé que és una variació d'una màxima més general vella com l'anar a peu... però justament en això rau la gràcia.
Conscients que ja està tot dit o gairebé tot dit, ens queda el recurs del matís, perquè en el matís hi ha el moll del significat, de la creativitat i, sovint, també el de la poesia.

______________