27.10.08

Escriptors : dèries i costums escriptòrics

Per celebrar la rentrée literària francesa d'enguany, la revista Le Magazine littéraire va demanar a un seguit d'autors dels que poublicaven llibre al setembre que acceptessin de participar en unes entrevistes curtetes que anirien a la web de la revista.

Així a la pàgina Rentrée Littéraire n'hi ha més de vint, que es poden escoltar i descarregar.
Ho han editat de tal manera que no hi apareixen les preguntes de la revista, tot i que s'endevinen fàcilment, i el resultat és un continuum ininterromput d'explicacions, opinions i matisos de cada escriptor durant 5 o 6 minuts.

Cada autor presenta la seva nova obra i fa un resum dels punts esencials.
Cada autor manifesta també què és escriure per a ell o ella i precisa, per acabar, de quina manera escriu, la tècnica escriptòrica personal, horaris d'escriptura i costums particulars o maniàtics si en té cap.

A banda de l'interès que suposa conèixer de primera mà o,si més no, per boca de l'autor, què hi ha al darrera de cada un d'aquests llibres nous que hi va haver a les llibreries el passat setembre, i d'on neix en cada cas cada una de les novel·les, vaig trobar interessant també poder conèixer uns detalls que sovint el lector ignora i que són les mil maneres que hi ha de crear una obra. Detalls secundaris, si es vol, però que els lectors curiosos de la feina de l'escriptor i de les gènesis de l'obra, "*voyeurs literaris ", com ara jo, disfruten coneixent...

Així, em va sorprendre força llegir que Catherine Lépront confessa escriure al primer raig, i que rarament modifica allò que va escrivint. Assegura que va escrivint tal com li raja la inspiració i no es preocupa massa de trobar temps extra per dedicar-se a corregir-ho o a escriure més. Que escriu aprofitant el temps que li deixen la seva feina i les seves obligacions d'intendència familiar. Aquí en diríem que és una "marujona" que escriu ...


En un altre extrem, o en un extrem determinat, l'escriptora Nina Bouraoui confessa que abans de posar-se a escriure, necessita tenir un esquema molt detallat tant de l'evolució de la novel·la com de l'evolució dels personatges. I amb això vaig recordar tot el que diu Elisabeth George en el seu llibre Mes secrets d'écrivain sobre la manera de construir una novel·la, i que és per a mi un dels millors llibres escrits sobre com abordar la redacció d'una novel·la i els elements que hi ha en joc en l'escriptura.

Pascal Quignard, que viu "a províncies", diguem al camp , allunyat de les convencions socials, explica que es lleva cada dia a les quatre del matí !
- qui en dona més? - per tornar-se a posar a escriure al llit durant cinc o six hores ... de manera, que als voltants de les onze del matí, diu que ja ha acabat la seva jornada de treball, i que llavors es posa a fer música per esperar -afamat- l'hora de dinar ...


Vint- i- tres caps, vint-i -tres barrets, vint-i tres plomes que s'expliquen i ens expliquen el què i el com i el perquè de la seva escriptura.





___________

1 comentari:

Pafiam ha dit...

Tema interesantíssim. Havia comprobat que cada escriptor ho fa diferent, com ara es veu al reportatge aquest. Uns de dia , uns de nit, torrats i serens, o colocats de cola o cafè. I alguns de genolls a l'editor. Es clar que aquests no els considero escriptors.