9.8.08

Agost: tarda de compres al mercat i a una botiga de pesca

Divendres 8 d’agost per la tarda.

Per anar a pescar caldrà que anem a comprar cucs. Serem tres.
Cop de moto fins a la botiga del carrer Llibertat. Milers de canyes de pescar donen la benvinguda als clients. La mestressa està atenent un grup de tres joves que s’enduen material per eliminar tota una espècie mediterrània.

Mentre faig temps miro els estris i els preus. Hi ha salabres de dimensions descomunals. Per posar-hi tonyines de més de 20 quilos.
Aviat em toca a mi.

- Jo voldria uns quants hams, petits, uns quants ploms i una capsa de llombriu. Serem tres.
- Home, si és per a tres, poter farà curt ...
- Doncs posi’m una altra capsa. Si no l’acabem aquest vespre, serà per demà.
- Del mateix o vol alguna altra cosa. Rosca? Coreà? …El coreà aguanta més …
- Posim coreà, doncs. Ja hi peix per a tothom…?
- Peix n’hi ha. Peix, n’hi ha...

Quan surto ja entren dues persones més. Es nota un moviment frenètic al voltant de la dèria de la pesca de canya…

Enfilo cap al mercat municipal. Hi ha algunes parades tancades. Força gent comprant. A la parada del peix que ens van recomanar com a “molt de fiar” no han posat números de tanda i una senyora pregunta qui és l’ultima. Li dic que jo que encara no havia agafat tanda de ningú. Em pregunta darrera de qui vaig i li dic que ara ho preguntaré. Tot rient li dic que ja la deixo passar davant mentre, mirant a la mestressa de la parada, li dic que han de posar números per evitar els petits caos que es creen si no hi ha un ordre … Em costa molt poc endevinar què pensa .. que tenen massa feina com per posar màquines de números. Que ells no en necessiten … que ja fan prou via amb les clientes … Sí, sóc l’unic home enmig d’una munió de mestresses de casa.

Vaig mirant els preus … Gamba vermella de Vilanova … n’hi ha unes de més petites a 42€ i les grosses, un metro més enllà a 60 euros! El llenguado a 39,50€ (sic) i ja no en queden gaires. Llucets frescos i macos a 16€. L’emperador no duu el preu, però me n’assabento quan ho pregunta una senyora: a 19€ el quilo.
Hi ha sardina però mentre jo sóc allà ningú no en demana. Tampoc no demanen ni pelaies, ni dorades ni maires …

- Tot és de per aquí aquest peix ? -li pregunto
- Oh i tant! De fora només hi ha els musclos i les rossellones, que vénen de Sant Carles.

El peix fa goig, però les factures s’enfilen i enfilen... Calen bitllets de vint o de cinquanta euros per pagar....

M’obre dos llucets i me’ls hi treu l’espina, que em guarda i em posa en una altra bosseta. Després pela dos llenguados, amb una malla de fil que li pemet estirar amb força la pell, primer d'un costat després de l'altre. Una vegada pelats , veient el que queda, torno a mirar el cartellet de 39,50 euros... incrèdul però resignat. Això és inflació, i contribuir a la inflació, penso.

A la parada de fruita que hi ha a la cantonada no hi ha posat cap preu. Ni un! He de començar a preguntar. La síndria a 1,50€, però el meló d’etiqueta i garantia a 2,20 € i els préssecs grocs a 2,20€ . Són legals aquests preus de la fruita ? El meló que em pesa fa més de 5 euros. Hi renuncio. I li dic a la mestressa que aprofitin l’agost que amb aquest preus no es podrà anar al mercat de dins. Que haurem comprar-ho tot a les parades de fóra el dissabte al matí, on els melons, sense etiqueta, això, sí, no passaran mai d 1,50 el quilo, i els préssecs tampoc. I els beneficis, siguin els que siguin, seran per al pagès que ho ven.

Si hem d’anar a pescar hem de fer uns bocates. He de decidir on comprar el pa. Si al forn o al panificador baratet d’oferta permanent: dues barres “baguets” (sic) per un euro. Ja que em fet tant de gasto al mercat potser que estalviem una mica -estalvi pírric- amb això que sembla pa i que gairebé té gust de pa … Vinga! Estalviem!
- Posim també 6 croisantets … i una canya ...
Aprofito l'avinentesa per fullejar el diari que avui no he comprat. Tot va de Jocs Olímpics… No cal que miri la programació perquè avui anirem a pescar la platja del Xiringuito. El tema de la financió de Catalunya me lk'he de mirar amb calma i amb profunditat quan tingui una mica de temps.

Quan torno a engegar la moto, ja s’ha fet un quart de nou …
El cel no està gens clar. Hi ha uns núvols estranys que em fan témer que avui serà molt mala nit per pescar… A males, ens banyarem.
Sort que el peix ja l’hem comprat al mercat.

2 comentaris:

Gregorio Luri ha dit...

Et torno la visita encantat i felicitat pel dia de demà. A tots dos.

Sani Girona Roig ha dit...

Gràcies Gregorio,
M'ha fet il·lusió saber que tu també ets dels happy few .. con en JPQ i bé molts d'altres pero que són pocs ... i que són forçosament d'una altra generació. Potser amb uns altres gens que ara han mutat cap a pitjor?

També m'ha fet molta il·lusisó la teva visita a casa meva...
Una abraçada i bon agost.
T'aniré llegint