Can Montesquieu : el castell de la Brède

Una de les visites curioses programades per fer d'enguay era la del château de la Brède, can Montesquieu, situat a uns 30 kilòmetres de Bordeus.

Pero ens en va passar una com un cove. Havent hagut d'esperar un professor que ens acompanyaria se'ns van fer les dues, l'hora en què teníem programada la visita. Hi vam arribar al castell de la Brède gairebé a les tres.

No hi va haver res a fer, cap intent de justificar el retard ni cap frase graciosa dita amb el to més amable i la cara més somrient no van aconseguir tòrcer la inflexibilitat de la senyora encarregada, que ens va assegurar que estava esperant -i ja arribaven també amb minuts de retard- un grup de 50 adults a les 15 hores i que, per tant fóra impossible del tot fer una visita a l'interior del castell.

Hi va haver espès i menut explicant que ells ja s'havien posat en contacte amb l'Oficina de Turisme de Bordeus, a través del qual la direcció del Collège havia fet la reserva, però que en trucar, no havien pogut parlar amb ningú, de manera que no s'havia pogut negociar res per via diplomàtica, de manera que a aquella hora la visita es feia del tot impossible.

Per entrar a la propietat amb l'immens autocar de 60 places que portàvem calia fer 600 o 800 metres més i anar a girar al poblet de la Brède, i llavors, amb cura, mirant de no rascar les valles, ja era possible entrar.
Aixi, mentre jo anava amb el xofer a fer la volta, els meus companys i la professora que ens acompanyava van negociar la visita exterior del castell.

Pagant un tant, ens van deixar fer, excepcionalment, la volta sencera per l'exterior del castell, ens van donar uns fulletons informatius per cada un de nosaltres amb el contingut d'allò que és actualment el castell de la Brède i d'allò que es pot visitar: poca cosa.

Christine ens va explicar que, ben mirat no ens perdíem res d'extraordinari a l'interior, atès que no hi ha cap del seus llibres, ni tans sols reproduccions, perquè foren cedits tots a la biblioteca municipal de Bordeus. Però que per alguna raó inexplicable, les prestatgeries encara eren buides, totalment buides! Ni tan sols hi havien posat reproduccions o facsímils que es poguessin mirar com en un museu ...

Amb el que teniem preparat i els fulletons vam improvitzar una "classe" a l'aire lliure, prop de l'entrada principal del castell, amb les noies, assegudes a les baranes de les "douves" d'aigua que encerclen el castell .

Vam començar parlant del fet que en Charles Louis de Secondat, baró de La Brède neix exactament 100 anys abans de la revolució francesa de 1789.

Vam continuar parlant del fet que fou un escriptor crític amb la seva societat, escrivint amb la "novel·la epistolar" Lettres Persanes (Cartes perses), una crítica del sistema polític del seu temps, mitjançant una obra escrita en clau d'humor i sàtira.
L'obra, que fou publicada el 1721 a Amsterdam, amb pseudònim.

"Si on lit entre les lignes, Montesquieu critique clairement de façon implicite le système monarchique sous lequel il vit. Cette « arme fatale » (créée par Richelieu) consiste à réunir les 3 pouvoirs (législatif, judiciaire et exécutif) sur la tête d'une seule et même personne: le Roi. En résumé, dans ce texte, Montesquieu laisse entendre la vulnérabilité et la versatilité des Français face à leur souverain."

Vam explicar que abans d'escriure el tractat L'Esprit des Lois, en Carles-Lluís havia fet el tomb per tot el món civilitzat del seu temps:

"Après son élection à l'Académie française (1728), il réalise une série de longs voyages à travers l'Europe, lors desquels il se rend en Autriche, en Hongrie, en Italie (1728), en Allemagne (1729), en Hollande et en Angleterre (1730), où il séjourne plus d'un an. Lors de ces voyages, il observe attentivement la géographie, l'économie, la politique et les mœurs des pays qu'il visite.

Vam intentar fer entendre el que suposava viatjar arreu del món occidental, fa 300 anys, i tot el que allò suposava: contacte amb altres maneres de viure, de governar, de fer les coses ... havia trobat la inspiració per teoritzar sobre la manera de governar ... i que fou així com el 1748 va publicar un dels tractats més decisius i influents en l'organització del sistemes polítics arreu del món : la teoria de la separació dels poders en Poder Legislatiu, Poder Executiu i Poder Judicial, que suposava un canvi en la manera de pensar el govern de l'Estat: la monarquia francesa basada en els tres estats: aristocràcia, clergat i poble ras.

Ho vam lligar , per acabar, -la capacitat d'atenció dels adolescents té límits - dient que tenien la sort de ralitzar aquell intercanvi que també a ells els obriria els ulls i els serviria de molt en le seves vides, que fossin receptius a tot el que veiessin, que no paressin d'aprendre ...

I vam començar a fer la volta sencera al castell. Una volta peripatètica que convidava a omplir els pulmons d'aire pur i fresc, i gaudir de les vistes del castell i dels boscos i camps de pastura que l'envolten ...

Es va complir un cop més la dita del "no hi ha mal que per bé no vingui", o dit d'una altra manera que sempre es pot trobar el costat positiu dels contratemps.
El pelegrinatge al castell de la Brède ens va servir doncs de metàfora i ens va deixar un bon regusts, malgrat la visita fallida.

A mi, em va fer pensar que aquest estiu fóra una bona ocasió per acostar-me de nou a Montesquieu altrament que per a passar un examen. Ho faré per assaborir amb ganes la lectura de les Cartes Perses i alguns dels articles clau de l'Esperit de les Lleis... aviam què hi trobo!