Anar a veure preus

A la nostra cadena d’electrodomèstics habituals, anem a mirar els preus dels televisors de pantalla plana de 35 polzades màxim i de les rentadores ecològiques.

El nostre televisor Siemens, regal del meu pare, ha durat prop de 20 anys i tot just ara li comença a fallar alguna làmpara o algun transistor, com va passar ja alguna vegada , poques en la seva llarga vida .
La màquina de rentar té una existència més recent però tot apunat al fet que, en condicions normals, podria durar deu anys més. Això sí, el punt 5 falla i és una tortura trobar-lo…cal fer rodar la roda dues o tres vegades a cada rentada abans de’encertar el punt precís. Ës una mica irritant, prou com per maleïr-li els ossos una vegada cada vegada. Secretametn voldríem que s'espatllés del tot de veritat per poder tenir excusa per comprar-ne una de nova...

Anar de tendes és més barat que anar al psiquiatre, diuen els francesos ;-)
Jo hi afegiria : i també força il·lustratiu. Tota una classe d’microeconomia i de macroeconomia a la vegada.

L’amo, que ens dóna tota mena d’explicacions tècniques ens explica que tal marca és una segona marca de tal altra. Que LG això, i que Ariston allò. Que tal producte està fabricat aquí però complint les normes i condicions alemanyes:

- Veu, per això és d’acer i les portes s’bren de bat a bat, veu …

- I Hyundai ! Mare de déu els de Hyundai. Aquests fabriquen directament dalt dels vaixells ,
Vénen de Corea i com que naveguen per aigües internacionals, ningú
els pot dir res. Llavors, quan arriben prop de tal lloc, paren i descarreguen la producció. No hi ha qui pugui fer-los la competència.
Microones a entre 20 i 30 euros. Si tens capital fas una inversió en material i d’allà pots treure el que no treus en els televisors. Sony obliga a vendre a tal preu, vendre més barat fóra desprestigiar la marca. En canvi el de Media Markt, que són de capital alemany imposen els seus preus a Sony perque ja compren en origen … I aquells que a nosaltres
ens xulegen, als de MM els fan reverències i s'abaixen els pantalons...

Pel que fa a la distribució, ens explica que, evidentment, cal recórrer als autònoms, molt més barat que tenir personal donat d’alta a l’empresa : haver de pagar seguretat social, camionetes, despeses extraordinàries…. No pot ser de cap manera …!
- És una merda! Està tot podrit …-conclou …

Bé, tenim els preus i ja sabem què valen les coses…
Hem anat a veure preus i hem sortit d'una classe universitària de la facultat d'economia, teball i impostos. Caldrà contrastar-la, però m'ha fet entrar ganes d'anar a una altra sessió i provocar més educació per a la supervivència.

Ara veurem si ens decidim a comprar una cosa o una altra o a fer passar al davant tres o quatre ítems de la llista de “Tot urgent “: llibreries noves i sofà nou a l’estudi, muntar un talleret al garatge; mitja dotzena cadires del mejador … de les d'abans, de les que durin i no es tenquin ! Refer el jardinet barrufet ara que ja hi torna a haver aigua i no caldrà potser -potser- posar-hi grava! Tornar a New York al cap de 15 anys o tornar a San Francisco després de 14 anys. El nostre cotxe ja té 9 anys, va cap els 10, i ara hi ha crisi de vendes de cotxes i els nous són molt ecològics... La llista de despeses possibles és infinita ...

Com diuen els vells, cal dormir-hi a sobre i, llavors, decidir amb el cap …
Així ho farem …o mirarem de fer-ho així!