21.1.08

Pel·lícula: El amor en los tiempos del cólera

Cada vegada m'atreveixo menys a recomanar res a ningú. Tot i que porto tan posat a sobre el fet de voler compartir allò que m'agrada que, per pura inèrcia, se m'escapa fer-ho encara massa sovint. Però la meva voluntat és la de refrenar-me fins al punt d'acabar dient només m'agrada o no m'agrada. I és que l'entusiasme per les coses, difícilment s'encomana, i allò que a un li sembla sublim, a l'altre/a pot ser que ni tan sols li agradi una mica, encara més que ho apreciï.

Vaig anar a veure El amor en los tiempos del cólera .

En vaig disfrutar fins al punt de no poder retenir unes llàgrimes al final, fruit de l'empatia amb aquella parella de ficció, Florentino Ariza i Fermina Daza, que acabava gaudint d'allò que el destí havia retardat cinquanta tres anys, set mesos i onze dies.

Ja és dir el molt a dins que m'havia entrat la pel·lícula fins a oblidar que era assegut a la fila 7 , butaca 15 de la sala 4 del cinema Lauren.
La ficció de García Márquez adaptada al cinema, amb un meravellós final sobre unes imatges del riu Magdalena atravessant les selves colombianes em va colpir. A casa, no m'he pogut estar d'obrir el llibre i recopiar-ne el darrer paràgraf de l'obra.

- Sigamos derecho, derecho, derecho, otra vez hasta La Dorada.
(...)
El capitán miró a Fermina Daza y vio en sus pestañas los primeros destellos de una escarcha invernal. Luego miró a Florentino Ariza , su dominio invencible, su amor impávido, y lo asustó la sospecha tardía de que es la vida, más que la muerte, la que no tiene límites y no la muerte.
- Y hasta cuándo cree usted que podemos seguir en este ir y venir del carajo? - le preguntó.
Florentino Ariza tenía la respuesta preparada desde hacía cincuenta y tres años, siete meses y once días con sus noches.
-Toda la vida- dijo.
(Gabriel garcía Márquez. El amor en los tiempos del cólera. pg. 502-503)

No sóc capaç de trobar-hi punts a criticar des del punts de vista tècnic. En tot cas, algun aspecte de la interpretació de Bardem. Em sembla una gran pel·lícula per emocionar-se i somiar.


8 comentaris:

Júlia ha dit...

Avui, una companya del cole també ens l'ha recomanat. He de dir, però, que el llibre no em va acabar de convèncer, malgrat que admeto que està ben escrit i tot això, em va semblar un conte allargat. De tota manera, hi haurem d'anar, doncs.

Jesús M. Tibau ha dit...

Em sembla molt difícil adaptar una obra de Gabo al cinema, saber interpretar tota la seva màgia.
El amor en tiempos del cólera és un dels seus llibres que més m'ha captivat.

Arare ha dit...

Ostres... doncs jo la volia anar a veure - el llibre em va impactar tant com cien años de soledad, si no més- però m'han dit que no val res... Sani, ara no sé a qui haig de fer cas, catxis... és que a mi el Bardem no m'agrada gaire, tot i que reconec que treballa bé, però és que no m'agrada, què vols que et digui...

què faig, eh? eh? eh?

Sani Girona Roig ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Sani Girona Roig ha dit...

Sí, ja m'ha dit algú que al Club de TV3 van dire que era una caca .. però qui són aquesta genteta del Club tan ufana i tan superba?

Per al Bardem m'hauria agradat més un paper més dramàtic, però per imperatius comercials em temo que li van imposar un perfil patètico-còmic un pèl exagerat... que no calia, que no calia...
Que què fas, dius ? Anar-la a veure i després tornar a llegir el llibre. Voilà.
(Mal em contradigui amb el que deia al començament del meu post .. ;-)
Si tingués molta pasta afegiria "or your money back" garantint pagar-te el preu de l'entrada ... No és el cas, I'm paupèrrim! Però crec que no caldrà abonar res...Ves-hi i ja diràs ...

Sani Girona Roig ha dit...

Jesús, tens tota la raó, gairebé totes les adaptacions de grans obres decepcionen una mica ... si n'esperes tot allò que vas trobar llegint.
Però com que ja som prou grans em sembla que cal asumir ben asumit que el cinema és una altra cosa, un altre llenguatge amb una sintaxi, una altra retòrica i , gairebé sempre, amb unes obligacions de fer negoci que obliguen a sacrificar alguns elements, a modificar-ne d'altres, a estafar-ne d'altres de més enllà, etc...

Una vegada entès això, ena garadi o no és així, crec que no té massa sentit criticar les adaptacions cinematogràfiques, més aviat cal agrair que aportin un punt de vista nou a la idea que tenim nosaltres del llibre, de l'obra...
És improbable que ens la modifiquin gaire si l'adaptació és molt dolenta i, en canvi, pot ser que ens l'enriqueixin una mica si és prou bona... Ep , em sembla!

Jo m'ho miro així. Got per got, got mig ple...
Deu ser perquè encara tinc l'esperit jove i,ja se sap, ... una mica insconscient?
És greu doctor ? ;-)

Arare ha dit...

hi aniré :)

Violette ha dit...

Me n'hi vaig!!