12.1.08

Les Menines fotògrafes, per Saninàzquez


La reunió de Tertùlia era a Barcelona, al Cafè del Centre.
No era al matí, sinó que eren als voltants de les sis d'una tarda freda i humida d'hivern,
també una mica mullada.

Aviat es va fer el caliu de la trobada amb la represa dels comentaris dels darrers posts i les converses creuades...

Sobre el marbre, taula rodona que els esprits agermana, drogues toves, permeses: cervesa, cava i xocolata, i unes boires de fum, per poetitzar l'aire ...
I regals de reis amb capvuitada: música i flors, tintes xineses, grogues i liles, per composar un quadre signat amb el cor.
Llibres: Queneau en anglès, el totxo d'en Little i una primera edició d'Àngel Guimerà.

La disbauxa i l'orgia fou suau... Jo sóc un dels que més hi va sortir guanyant, en poder desvirtualitzar, per fi i de cop, un grapat d'amics i amigues blogaires ...

Tv3 va arribar un pèl tard. Si no, ara tindrien material per a incloure a Sis a traició (erem 8), a 30 minuts (estona de màxima disbauxa tertuliana) o a Thalassa: eren allà Des del meu mar i Aiguamarina.

Una de les coses que vam fer ben fetes va ser pensar a dur les càmeres digitals. L'èxit de les imatges ja són figues d'un altre paner. Una bona resolució per al 2008 serà llegir bé fins a dominar almenys una mica les opcions bàsiques de la màquina, i el què no s'ha de fer!

Tanmateix, qui no es conforma és perquè no vol, la trobada va quedar relativament immortalitzada. I jo m'atorgo la glòria d'haver fet una mica de Velàzquez, fent una foto amb "charme": Caçar les charmantes C* i M*, Menines fotògrafes, fent fotos divergents, mentre per casualitat i al vol, çacava també sobre el mirall del fons, la meva pròpia imatge.


Ni Photoshop no pot arreglar una foto mal ajustada i moguda, però aquesta conté la emoció i la gràcia d'haver estat feta -una vegada entre cent mil- al bon lloc, en el moment adequat copsant un instant màgic.
Decididament, -faig com feia el màgic Andreu-, em penjo una medalla!

I a tots vosaltres, petons!

5 comentaris:

Arare ha dit...

Oh Sani! quin post més bonic! És cert, no m'havia fixat que tu també surts a la foto, i a més, amb la sort que aquesta precisament no va sortir moguda. Però... vols dir que no era l'activitat que portàvem tots plegats, el que va fer que les fotos sortíssin mogudes? Que mira que no erem precisament uns models perfectes, eh? que anàvem i veníem i no paràvem quiets ni un momentet!

Per cert, la xocolata, hmmmmmmmmmmm! i el cava, buf buf buf!

Apa, ara fins a la propera org... dic trobada!

:)**

Sani Girona Roig ha dit...

Certament que va ser bonic !
perquè tots els que hi ereu ...sou encantadors. Que duri!

pere ha dit...

Em va agradar veure't i escoltar-te en directe, Sani, tot el que el lloc i les circumstàncies permetien. I retrobar els coneguts i reconèixer cares virtuals o cares ignorades, paraules perdudes entre el fum (sobretot el meu, ai!) i altres paraules; paraules recuperades, petits parèntesis d'històries de tarda i nit de gener sobtadament plujós, miracles temporals que un no sap si es repetiran.
Va per tots! Encara que el dring sigui amb Sant Miquel.
Magnífiques fotos, també la poètica de les fotos mogudes.

pere ha dit...

I una copa per la gemma, l'altra, que...

Júlia ha dit...

Gran fotografia, efectivament, enigmàtica i amb moltes 'lectures'. Trobo que aquest 'moviment' els dona més encant i vida.