Desmalaconscienciar-se: la supervivència en els temps del caos

Ahir al vespre, en sortir a llençar la brossa als contenidors em vaig trobar amb una postal postnadalenca que em fer tornar a entrar a casa a buscar la càmara per fixar-la per a la reflexió i qui sap si potser també per l'eternitat caducable.

Després de guaitar-la vàries vegades del dret i del revés, no m'he pogut estar de comentar-ho avui amb alguns companys a mig matí, tot esmorzant, i ha sigut així com hem encetat el tema del reciclatge, justament perquè dins del diari El Punt hi havia un article que en lletra grossa constatava Catalunya no recicla.

Això ho hem barrejat amb la pregunta de saber si unes obres de les noves dutxes que fan al centre des de ja fa massa temps i que ningú sap quan les acabaran (van parar durant dues setmanes -a més de les vacances, algú deu saber el perquè (?) ni molt menys encara és clar quan costaran al pobres contribuents ...
Unes obres que es fan ara després que ja fa 20 anys que haurien d'estat fetes!

Del tema de les obres dels vestidors i les dutxes hem passat a parlar de l'aigua ...
E* ha confessat que s'ho passa malament i té molts escrúpols de conciència cada vegada que s'ha de dutxar perquè a la casa unifamiliar on viu gasta cada cop tot un riu d'aigua abans no surt aigua calenta. I que per tranquilitzar la mala consciència, mira d'omplir ara la pica, ara l'aigüera ... Afirma que com que és prima, si l'aigua no és molt calenta, s'ho passa molt malament, no pot suportar l'aigua freda ... Però que això la fa patir. Li crea molt mala consciència ecològica!

I d'allà, en un salt qualitatiu, ens n'hem anat a fer un repàs a les greus contradiccions del sistema:
Que què passa amb els camps de golf i perquè no els prohibeixen directament!
Que perquè no controlen les obres públiques arreu on se'n fan i no exigeixen un nivell de qualitat i uns terminis raonables que evitin que tot es converteixi en una immensa estafa...
Que perquè no es regula per llei l'excessiu consum de paper, cartró i tota mena d'embalatges
Que si està prohibit circular a més de 120 km per hora i ara a moltes zones a 80, que perquè no imposen als constructors uns limitadors de sèrie que impedeixin viure a la població en permanent estat d'infracció ...
Com és que cada vegada amb més frequència cal llençar tota mena d'aparells i màquines caríssimes i sofisticadíssimes: electrodomèstics, mòbils, ordinadors, , televisors, cotxes...
Qui decideix que això sigui així a escala continental i a escala planetària?
Preguntes massa sofisticades i profundes per fer-se a l'hora de l'entrepà... mitja hora molt mal conptada. Això sí, mil vegades millor enfilar-se en distopies que no pas en la bajanada perpètua del futbol ...

Com sempre, quan tot es començava a escalfar s'ha començat a fer l'hora de parar de reflexionar i, per tant, d'acabar de com el rosai de l'aurora amb el doble tòpic etern i previsible:
Tot és una enganyifa i Res no té solució.

... Però avui ha quedat temps per una petita torna ... no tan previsible: hem llençat un missatge terapèutic que pot millorar de qualitat de vida de més d'un : Desmalaconsciència' t

Dutxa't sense patir gens ni mica fins que no vegis que llauren tots els camps de golf.
Fes trampes tanquil fins que no vegis que engarjolen abans tots els grans mafiosos.
Malgasta paper tranquilament fins que no vegis publicar una llei que impedixi malbaratar millions de tones d'embalatges superflus.
Consumeix, escalfa i crema el planeta fins que faci un pet...no es perdrà gran cosa ...Cadascú té el que es mereix.
Els déus reconeixeran els seus.