D'un blog a un altre. | Blocomentari
El fet d'enviar un comentari al blog d'Arcadi Espada en català i que l'Arcadi acceptés d'incloure'l a la secció de "Correspondencias" , (gràcies Arcadi), amb l'enllaç al nostre Dipofilopersiflex, va modificar sensiblement i puntual l'estadística de "visites" del nostre blog.
D'una mitjana de 20 a 30 clics diaris va anar fins a
475 clics totals, dels quals,
415 clics "diferents", és a dir procedents d'IPs diferents
9 retorns
Val a dir que tantes visites només van produir un únic comentari, tan cutre, que el vaig eliminar ...
És reconèixer el poder de seducció que té el blog de l'Arcadi... i el poquíssim que en té el meu, que en dos dies ha tornat ja a la happyfewisitat absoluta habitual ... ;-)
Com no estar orgullós d'aquests 20 o 30 lectors (potser) fidels, aquests "Happy Few" que justifiquen sobradament la meva escriptura bloguera?
Asseguts a la vora del riu ... esperarem el 2.100 per veure passar la glòria, riu avall.
Asseguts a la vora del riu ... esperarem el 2.100 per veure passar la glòria, riu avall.
6 comentaris:
Val més la fidelitat de la minoria que la inconstància dels tafaners. Bon dia, Sani.
T'envio dess d'aquí un petonet ben fort per agrair-te els ànims que em dones ...
Mua...Júlia!
Tu no et plantegis mai escriure per a satisfer el públic (a menys que hagis de viure d'això, és clar): escriu el que et vingui de gust, que el públic ja et trobarà. I sinó, ells s'ho perden! T'ho diu un altre bloggero minoritari pero feliç. Uns centenars de visites no compensen haver-li de fer la rosca a l'Espada... ;-)
Hola Salvador,
Et vaig afegir no fa gaire al blogroll, descobrint-te via Toni Ibáñez d'Entrellum.
Congratulations on your "single handedism" i sobre tot pel teu fill tan rebufó que he vist que tens i del que tan orgullós estàs.
Em va fer il·lu veure que escrivies des de Nova Iork :-)i vaig pensar que estaria bé anar seguint-te com qui té un hipotètic contacte a la capital de l'Imperi (so far).
Sobre el que ems dius... Crec diferenciar dues parts.
Una primera on suggereixes,o aconselles i constates i una final on em critiques o retreus el que vaig escriure a AE.
Aviam, jo vaig escriure a l'Arcadi, com queda demostrat en el que hi ha penjat al seu blog, perquè em va fotre molt el que escrivia sobre el català.
Evidentment (per a mi és eidentíssim) jo no em vaig plantejar que aparegués en el seu blog el que jo li escrivia, perquè a difèrència de can Blogger, que ja publica directament els comentaris si estan activats, ell ho reb a una adrelec personal i decideix si ho penja al seu blog o no ...i jo ni em vaig plantejar si ho penjaria o no (t'ho creguis o no és cosa teva).
Així que pel que fa a la teva frase final, que potser porta una mica de mala baba, o així m'ho sembla, t'he de dir que està fora de lloc: l'Arcadi Espada té una molt bona ploma i un molt bon cervell... que és una llàstima que estiguin al servei de l'anticatalanisme.
I el que escriu... que és força i bo... té raó fins que la perd.
Una llàstima!
Així que res de fer la rosca, noi. No, a cadascú el que li pertoca.
Tots coneixem persones molt intel·ligents que a la vegada poden ser o són malhauradament uns grans fills de puta, oi que sí? Però una cosa no treu l'altra, oi que no? Doncs això mateix... QED.
Efectivament ... fa molts anys que escric el que em sembla i com em sembla. I tinc justament molt assumit que el millor que puc fer és fer-ho prescindint del que pensin els uns i els altres ... Salvador Macip inclòs, és clar =;-)
La meva petitoínfima vanitat em demana que et demani que afegeixis un enllaç al Dipofilopersiflex des del teu blog, però considerant les circumstàncies contextuals actuals... no ho faré pas!!!
Esperaré que et surti de tu fer-ho sense que t'hagi de dir ... Salvador, que tot vagi bé per NY... i que segueixis fent un blog tan original i interessant (sic) com el teu BloGuejat ...que nosaltres t'anirem seguint l'escriptura. ;-))
Take care..
Read & See you soon.
Sani
Sani, ja has vist que no m'he enfadat per la teva sinceritat (només faltaria!) i que ja t'he linkat, però no per reciprocar un favor (ho sento, un encara té la seva ètica) sinó perquè considero interessant el teu blog.
Gràcies per les floretes pel meu fill (a tot pare li agrada sentir-ne) i et deixo amb molt de gust que em consideris corresponsal i col·lega a NY.
Sobre el meu comentari a la teva entrada al blog de l'Espada, deixa que em defensi. Primera, hi havia un smiley al final, que vol dir que estava fet en to graciós. Segona, no he llegit la teva entrada i no tenia ni idea del sistema de filtre de comentaris del senyor Espada, ho declaro com a atenuant. I tercera, sí, el paio em cau malament, no m'agraden les seves idees i ficar-se de quatre grapes en la trampa de contestar les seves provocacions em sembla que és el que ell busca i que només serveix per llençar llenya al seu foc (d'aquí l'expressió de "fer-li la rosca"). Però bé, en tot cas tu ets lliure de fer el que vulguis, a mi no m'escoltis!
Publica un comentari a l'entrada