28.12.07

La muerte lenta de Luciana B., de Guillermo Martínez 4/X

Deu anys són molts anys, digui el que digui el tango.
La bellesa de Luciana ha desaparegut totalment. També la seva pau interior.
Ara és una dona demacrada i turmentada fins a extrems inimaginables.
Hi ha 18 línies de descripció forçada per insistir en la desgràcia, per pintar un retrat que faci visible l’horror de la transformació soferta per aquella ànima càndida que era un referent de bellesa clàssica.

El responsable, segons ella, és Kloster, que s’està venjant d’ella aplicant un càstig bíblic, un càstig set vegades més gran.

En setanta pàgines, un intent de bes, el gest de l’escriptor Kloster sobre Luciana s’ha transformat en una màquina infernal:
De la demanda judicial, la mort de la filla de Kloster, la separació irreparable de la seva dona, passem al testimoni de la mort del novio i dels pares de Luciana i després la del seu germà…


"-Dios mío, ¿no te das cuenta? Se está cumpliendo paso a paso. Y si nadie
se entera, si nadie lo detiene, seguirá y seguirá. "

La germaneta de Luciana, convertida ara en una noieta que estudia en un institut d’educació secundària, estudia literatura i la professora els ha encarregat la lectura d’un llibre.
Podia ser d'una altra manera? No pas: ella ha triat una obra de Kloster, que l’ha seduïda fins al punt que el vol fer anar a l’institut a fer una xerrada i compta fer-li una entrevista… per a la revista del centre.

Si van 4 morts de “venjança”, vol dir que encara en falten tres. Ai!
Anem per la pàgina 86.
No pots parar, impossible anar a dormir, o sortir a comprar. No, cal continuar llegint …
Comença el capítol 4.

1 comentari:

xurri ha dit...

L'he llegit, i m'ha agradat. També vaig arreplegar del mateix autor Los crímenes de Oxford, que m'ha agradat més; era una mica més abstracte i una mica menys emocional - ja em va :)
Molt bona recomanació, gràcies!