Bon any 2008!

Aniria bé que tal dia com avui, un 31 de desembre d'any 2007, poguéssim ser força originals, però és la ocasió en que més es perdona que tothom ho sigui ben poc i es limiti a repetir el mateix de cada any: desitjar als altres i a un mateix tot un bon any, que volem forçosament encara millor que el que deixem enrere.

La lletania de les bones intencions també es perdona a tothom qui intenta escriure-les. És com l'encostipat de cada cap d'any.
M'ha fet gràcia veure que han actualitzat per al 2008 el generador interactiu bons propòsits, màquina virtual plena de bon humor.
Pel mateix preu ens proposen també viure una experiència "zen" de retorn a la vida cel·lular aquàtica ...
Jugar una estona amb aquestes dues joguines, per cap any o per reis no és la pitjor manera de començar l'any.

Encara bo si podem seguir fent una llista més i no hem de fer la llista de pressa i corrent com feia la protagonista de la pel·lícula de la Isabel Coixet La meva vida sense mi, que tothom hauria de tornar a veure una vegada a l'any.

Amb l'edat, ens ve un somriure als llavis que equival a un "tu ves dient, innocent", però això no hi fa res. Cadascú ha d'experimentar la seva al·lucinació, el seu miratge.
Cal fer-ho, cal ensopegar cada any en la mateixa pedra, perquè a tot estirar només són cent vegades. La fe en la vida, molt millor que cap altra.

Un amic estimat ha contestat a la meva felicitació sincera i d'injecció d'ànims pel 2008 amb aquestes paraules:
"Gràcies maco, per les teves paraules d'ànims. Faré els
possibles per assolir els impossibles: si no som una mica
idealistes, on anem? Una abraçada per tu i tota la família "

Això sol val un imperi! Efectivament, cal viure positivament, amb ànims fets d'ideals i d'il·lusions, i d'idealisme raonable, perquè de realisme en sobra, i massa que s'imposa cada dia sobre les nostres vides sense demanar permís.