29.9.07

Blogs. Blogs de Lletres guanya el Premi LLetra 2007

Assisteixo gairebé en directe, cap a 2/4 de 2 de la matinada del 29 de setembre, a la rinocerontització del títol del blog guanyador del premi Lletra 2007.

El que fins ahir era Blogs de Lletres, ara, amb el Premi LLetra, passa a ser Blocs de Lletres.
















El premi té, sembla ser, un preu, i és que cal abaixar-se els pantalons i escriure ara Blocs de lletres amb una c en relleu, que es noti, allà on fins fa molt poc s'escrivia blog amb g.


El blog Blocs de lletres ha estat blog fins fa una estona de la nit del divendres 29 de setembre, com ho demostren algunes de les imatges que he caçat al vol de la "mise à jour" per part del seu autor.

També ho observa en M.A. de Saragatona, al seu blog

"Acabo de llegir que Blogs de Lletres (no Blocs al títol i sí a l'adreça d'internet) acaba de guanyar el 7è Premi LLetra.
Felicitats des d'aquí a Josep Porcar i per molts anys i que es vagi incrementant
el volum de blocs. Tant de bo la cosa oral anés pel mateix camí. Llàstima que el
Prudènci Bertrana s'hagi declarat desert."


Miquel, veig que quedem poquets amb això del blog. A la llista hi ha també, que jo sàpiga, en Toni Ibáñez i, també, en Carles, el Llibreter, que, -com a Bérangers -, persisteixen, persistim, en l'error i heretgia de seguir escrivint blog allà on els normalitzadors ja han decretat que calia escriure bloc i ho apliquen arreu amb eficàcia orwelliana.






















Fas bé, Josep Porcar, de "renegar" de la G de Blog. El premi Lletra 2007 bé val una missa de C.

Caure en la rinoceritis és d'allò més humà que hi ha, i "rectificar", no només és cosa de savis, també ho és de "llestos i vius com les raboses" ... mentre que persistir en l'actitud Bérengerosa ... pot acabar sent només una mena de posat, de mania autoafirmativa acapullada i estèril, una opció de perdedors. La meva.

Les imatges que aportem sobre la confrontació bloc vs blog (icones i captures de pantalles) traeixen l'estrip intern, -petit trauma :-?)- que has patit en el procés d'adaptació, Josep Porcar, però que segurament ja estàs superant ràpidament i ben aviat donaràs per vençut, curat i assumit.
[Com llegir si no això d' hyperblok que escrius al text alternatiu ?? Fart i cuit de la dicotomia?]

Sempre queden, quedem, uns quants Bérangers díscols, cada vegada menys nombrosos, amb tendència a desaparèixer, perquè la rinocerontització és més forta que el més fort dels caràcters, i gairebé sempre, fins tots amb les ovelles negres, funciona el vell reflex d'"unir-se a l'enemic que no es pot vèncer". Estem condemnats a haver de *blocatitzar la *blogogefília

Jo mateix no descarto caure un dia a la trampeta d'unir-me als "blocaires"... però no pas ara mateix. Jo penso seguir fent blog fins al final-final, i llavors ja en parlarem.

Malgrat que ara ens separi sentimentalment una "G", Josep Porcar, moltes felicitats! Gaudeix del teu merescut premi! I que segueixis amb aquest teu blog tan gruixut i consistent.

Ben sincerament

Sani

__________________

7 comentaris:

pere ha dit...

(se m'ha escapat el ratolí -són llestos i àgils els ratolins- i no sé si escric el primer o el segon comentari)

Amic Sani, ja saps que jo sóc un diletant i com a tal no cal fer-me gaire cas; també sóc un enamorat de la llengua oral, que a la fi ens acabarà salvant, o no. Dit això, deixam afegir que també sóc un esclau de les propostes oficials-mig-oficioses del Termcat i que ja fa temps que vaig optar per bloc (encara que em feia molta gràcia -te'n recordes- allò de "dip", si més no pel record de Perucho que suposava). En resum, i deixant qualsevol argumentació intermèdia, que m'encanta la polèmica blog-blog i que no descarto que quan tothom hagi adoptat el bloc jo torni al blog.

En un altre ordre de coses, he de dir-te que et tenia perdut: no sé si has canviat alguna cosa del blog o què passava realment, però no et localitzava ni al bloglines ni a catapings, les dues meves fons d'informació. ara mateix ho soluciono.

pere (també comnegut com M A)

Sani Girona Roig ha dit...

Jo sóc un col·laborador espontani del Termcat, però això no vol dir que combregui amb tota la seva doctrina.

Quant a la polèmica... no crec que n'hi hagi massa... Com sol passar amb èpoques de canvis i transicions, conviuen o poden conviure perfectament diversos termes que el temps i sobre tot l'ús real que se'n fa, posen al seu lloc: uns sobreviuen i els altres desapareixen.

Jo vaig començar a fer blog a l'època del DIP (amb D de dietari) i de seguida vaig veure que això no anarva enlloc.
Tanmateix, el meu blog es diu DIPOFILOPERSIFLEX !!!

Quan vaig encetar la segona etapa, passant de lan Blocat a can Blogger, vaig estar temptat de canviar de nom i escriure BLOGOFILOPERSIFLEX.
Per alguna raó no del tot clara no m'agrada la C (sorda) i em cau millor la G (vibrant) que no deixa de ser la seva evolució lògica i natural ...

Ahir al vespres vaig veure que el Blocs de Lletres tornava a ser
Blogs de LLetres !!! I em vaig emocionar (patèticament) pensant que el meu post havia fet diana.
Victòria pírrica vaig pensar ...
I potser ni això ...
Deixarem que en Josep Porcar s'ho pensi amb calma i al final opti per Blogs o per Blocs, com més li agradi o en funció del que li sembli.
A mi ja em sap greu haver-ne fet un gra massa ...

Tant de bo tot fos tan fàcil de resoldre com això.

Seguirem en contacte.

Júlia ha dit...

Òndia, molt significatiu això de passar dels blogs als blocs, el que fa un premi... mmmm.

josep ha dit...

Des del principi, el nom del web va estar programat per tal que hi aparegués aleatòriament una "g" o una "c", per això ahir vas tornar a veure'l escrit amb "g". Si carregues la pàgina, comprovaràs que igual pot aparéixer "bloc" que "blog". Esborrant els "cookies" del teu ordinador i recarregant-la, comprovaràs aquest canvi aleatori. El mateix passa amb el subtítol: "hiperblog" o "hiperbloc". Ningú ha obligat ningú a abaixar-se res. Els dos termes són igualment vàlids per referir-se als "dietaris electrònics en català".

Sani Girona Roig ha dit...

Hola Josep,

Bé, doncs. sóc jo qui es treu el barret felicitant-te per la bona idea de la imatge al·leatòria alternant G o C ...

i qui et demana disculpes ...
No saber és com estar una mica cec.
I la ignorància fa dir coses ...
de les quals després ens hem de penedir i /o retractar.

Insisteixo en la meva felicitació pel premi al teu blog/bloc, que jo, als enllaços del meu Dipofilopersiflex , en afegir-li, vaig batejar com a
Blogcs de Lletres ...
I és que meu instint blogaire (feble però real) em devia dir que hi havia alguna cosa que no quedava clara ...

Gràcies per aclarir-m'ho definitivament.
Endavant!

el llibreter ha dit...

Jo fa només una setmana que escric blog en comptes de bloc. Un lapsus d'Emili Manzano podria ser l'inici d'una tercera via: bloix!

Salutacions cordials.

Júlia ha dit...

mmm... una mica complicat això de la lectura aleatòria.