26.8.07

Informar i promoure vs amenaçar amb multes


Tot i que no sóc barceloní, com que Barcelona és la capital de tots nosaltres i, a més, jo em sento membre del col·lectiu d’usuaris de la bicicleta a la gran ciutat, m’ha indignat sobiranament veure com avui, per televisió, s’han cansat de repetir que es multarà a partir del 15 de setembre a tots aquells ciclistes que lliguin les bicicletes als semàfors, els qui circulin per voreres…

He pensat que això no són maneres de fer les coses. El fet que mediàticament es comenci amenaçant amb sancions em sembla deplorable i inadmissible.
Se suposa, que al 2007, als gestors de l’Ajuntament de Barcelona, després de crear unes noves ordenances municipals, se’ls ha d’acudir llençar una gran campanya informativa d’aquestes normes de circulació i de les normes cíviques corresponents perquè aixó ho exigeix l’increment massiu de la utilització de la bicicleta per part de barcelonins i persones de les comarques barcelonines que l’utilitzen com a nou mitjà habitual de transport.
És deplorable veure la imatge de la guàrdia urbana al carrer aturant ciclistes per recordar-los que el rellotge ja corre a favor d’una nova font rapinyaire de recaptació de diners per via de multes als infractors ...

S’ha de tenir molt poca categoria política per fer passar la idea de càstig i l’amenaça per davant de la informació de la normativa reguladora de la circulació en massa de bicicletes a la gran ciutat i el compromís de dotació de les infrastructures necessàries.
Caldria també que els responsables de TV3 i C33 donessin instruccions a qui correspongui de com informar correctament la ciutadania altrament que per mitjà de flaixos patètics improvitzats als carrers.

Es esfereïdor veure el fàcil que és crear una imatge negativa i d’incivisme sobre un factor de civisme tan important com és el nou fenòmen del bicing, que hauria de ser tractat amb la màxima atenció i protecció.

La veritat és que no sé qui té més culpa, si la televisió per donar del fet una visió molt negativa o de l'Ajuntament per no muntar una campanya en positiu sobre la bici a la ciutat prou efectiva ...

Per la part que li toca, Exc. senyor Jordi Hereu, li demanem que imposi la seva autoritat sobre les regidories que calgui perquè canviïn l’amenaça de les multes per més informació a la ciutadania de les normes de circulació per a les bicicletes i per la demostració, amb xifres, imatges i compareixences públiques, dels esforços que fa el seu Ajuntament per dotar Barcelona de les infrastructures que calen perquè els ciclistes siguin una benedicció i no una nosa i potencials víctimes de la voracitat recaptatòria. Demani a la televisió els ajudi i que no els perjudiqui!
Sisplau, una mica de creativitat i de bones maneres, senyor Hereu, perquè gairebé costa més fer-ho molt malament que fer-ho perfectament bé …

Per la part que ens toca als usuaris de bicicletes, fariem bé d’organitzar-nos ràpìdament per exigir una moratòria antimultes de dos o tres mesos, o com a mínim, fins que no s’hagin instal·lat a la ciutat tots els llocs d’aparcaments de bicicletes que s’ha previst d’instal·lar i tothom s'hagi llegit i tingui clara la nomativa, i potser també, que no fa cap mal a ningú, ans el contrari, l’Art de la guerra de Sun-Tzu.

_________

2 comentaris:

Júlia ha dit...

Hola, Sani,
He de dir, respectuosament, que jo, que no sóc biciclista sinó que vaig gairebé a tot arreu a peu he patit molt els capteniment d'alguns ciclistes. La culpa no és dels usuaris, perquè en tots els sectors hi ha brètols, sinó del fet que no s'han fet bons carrils bici, que no hi ha control, i que s'ha pres molt d'espai als vianants. Aquí tot s'arregla posant normes i multes a tothom, en lloc de fer una vigilància efectiva i raonar el tema, és com allò de castigar tota una classe d'alumnes perquè algú ha robat un rellotge.

Unknown ha dit...

Crec que et puc dir que t'entenc.
I és en part el que tu dius, i en part un no fer bé les coses.

Em sembla veritat que la bicicleta té un "je ne sais quoi" que permet (permetia fins fa poc, abans del gran boum, fer-ho impunement) saltar-se normes de tota mena, entre les quals les pitjors eren la invasió de les voreres amb perillositat pels vianants i el fet de saltar-se semàfors en vermelll...

Jo el que vull dir és que justament, perquè a cada nova situació calen nous mitjans per resoldre els problemes, el que cal és informar a bastament, convèncer els ciutadans de la necessitats de repectar les normes i posar tots (o el màxim nombre de) els mitjans perquè tot funcioni.
En comptes d'això, crec que s'opta per anar per la via d'amenaçar amb la multa.

Dit això, afegeixo això altre: crec francament que sense la por al càstig, no hi ha cap societat que funcioni, però aixo ha de venir molt més tard, com a darrer terme, no el primer.
Abans d'amenaçar amb castigar cal fer pedagogia i civisme,
amb unes campanyes institucionals assenyades que impliquin els conductors de cotxes, els vianants i els ciclistes...