I es va fer la foscor...

Al final veureu com de la foscor, de vegades en pot sortir una mica de llum.

Un dels dos editorials de La Vanguardia del dijous 23 d'agost, "Un mes después", està dedicat al fenòmen de la segona gran apagada general a BCN a l' agost.

N'extrec dues mostres significatives:

"Si en los últimos treinta días no se han producido nuevos problemas
graves en el suministro eléctrico se debe, en gran parte, a que el consumo ha sido
muy inferior al de otros veranos (...)
La gran prueba que deberá superar el sistema eléctrico barcelonés se producirá en septiembre cuando la ciudad recupere su ritmo normal tras la vacaciones" .

"Las palabras del presidente de Endesa, Manuel Pizarro, de que con tarifas
tercermundistas no se pueden tener infrestructuras alemanas no dejan de ser
inquietantes para los usuarios. Pero al respecto hay que recordar -sin aire de victimismo- que Madrid dispone de esa red de mallado eléctrico por ley, y que se realizó en su momento sin que nadie [de Madrid (-aquesta precisió és meva)] tuviese que pagar ni un céntimo de más en el recibo de la luz."

L'editorial acaba així:

"Después de este verano negro, que ha puesto de manifiesto la debilidad de las infraestructuras de Catalunya, (...)

al diari hi segueix una darrera frase retórica, tòpica i més buida de contingut del compte ... però que deu ser la que escau inevitablement a un diari "burgès, de dreta conservadora" com La Vanguardia.

Us la deixo endevinar ... A, B, C o D?

Nivell del joc: ELEMENTAL

• A. "ha llegado la hora de salir todos a la calle y montar una manisfestación multitudinaria exigiendo responsabilidades y soluciones."
• B. "ha llegado la hora de decir basta y decirlo de manera clara y contundente, exigir dimisiones y compromisos firmados con luz y taquígrafos."
• C. "ha llegado la hora de resignarse y pensar que Catalunya está condenada al fracaso permanente."
• D. "ha llegado la hora de olvidar los parches y apostar por soluciones de presente y futuro."

Així doncs ja veieu com, per associació d'idees, la lectura d'aquest editorial de LV, a banda de produir-me tristor i mal humor, perquè equival a una amenaça d'increment del preu de l'electricitat a tot Catalunya, m'ha inspirat la creació d'un joc político-lingüístic ( o lingüístico-polític, si us agrada més) que consistirà a escollir un tros d'article de prensa escrita o electrònica qualsevol, mirant que sempre sigui com més interessant possible, és clar, en el qual amargarem una paraula o frase i proposarem llavors dues, tres o quatre opcions i deixarem que els lectors endevinin quina paraula o frase proposada encaixa amb el text original...
Això, que és un joc radiofònic vell com la ràdio, no sé si s'ha fet gaire per escrit ... perquè no era massa factible fins l'arribada d'Internet i més concretament dels blogs...
Ara és fàcil de muntar i de gestionar, proposant la resposta corresponent (un simple enllaç) al text original. L'única dificultat és la part creativa: les paraula o frase alternatives a la paraula o frase originals que cal inventar per proposar com a opció i que haurien de tenir una certa gràcia com més gràcia millor ...

Jo engegaré el meu. Segur ... i miraré que compleixi molts mesos de vida ... però ja veurem com va ... L'home proposa però la vida disposa ...
A casa sempre m'han retret que treballi sense guanyar un duro, i que això no pot ser ...
Per tant, trucaré als diaris i a les revistes del cor aviam si aconsegueixo signar amb algú un contracte milionari ... :-)

____________

PD.

SOLUCIÓ .
La solució és, evidentment, i per desgràcia, ho heu endevinat sense problema, l'opció "D" !
Però aquest era només de nivell elemental. Espereu a veure, i acceptar el repte de resoldre, els exemples de grau avançat i diabòlic ... xal·lareu !